Lanzarote


Dimarts, 20 d’octubre: A les 4:00 ens ha sonat el despertador, i abans de les 5:00 de la matinada, ja som al carrer. Sortim molt aviat de Manresa, i es nota, ja que encara no volta ni una ànima.

Això si, un cop ens aneu apropant a l’àrea metropolitana, ja hi ha més cotxes, inclús alguna petita retenció ja es comença a formar.

Aquesta vegada sortim de la T2, i enlloc de deixar el cotxe al pàrquing de l’aeroport, el deixem a Aparca&go, un pàrquing més econòmic que hi ha als voltants de l’aeroport. Es la primera vegada que utilitzem aquest servei i la veritat és que molt bé; l’estalvi de més de 50 euros val la pena, ja que el temps que trigues per anar d’un lloc a l’altre és molt poc.

A les 6:00, ja estem a la terminal i anem cap a la porta de sortida; l’avió cap a Lanzarote surt a les 6:45h, per tant, no ens podem encantar gens.

Puntualment, surt l’avió i també puntualment, arriba a l’illa volcànica; L’anada tarda unes 3 hores en fer el trajecte.

Baixem de l’avió, retrassem una hora el rellotge i anem a buscar el cotxe de lloguer a l’oficina de Cabrera Medina, una institució a l’illa.

Sortint de l’aeroport anem cap el sud, cap a Playa Blanca, un nucli petit i bastant turístic. Durant una nit estem allotjats al hotel H10 Sentido White Suites, un resort gran, amb moltes habitacions i ple de turistes Alemanys i Britànics.

Com que arribem sobre les 11h, demanem a veure si tenim la possibilitat d’entrar a l’habitació i ens comenten que a partir de les 13h podrem. Ens canviem de roba als banys de l’hotel (no tenen un lloc per poder-te canviar, tot i ser un hotel de 300 habitacions) i anem a passejar una estona pel centre del poble.

Amb uns 10 minuts ja estem al centre del poble. Un parell de carrers peatonals, amb grans botigues, totes enfocades al turista, amb pubs i restaurants de tota mena. Seguim per davant del mar en direcció a l’hotel, tot gaudint de la bona temperatura que fa i del sol que ens escalfa la pell, fruit d’això, decidim parar-nos en una terrassa davant del mar per fer un vermut.

IMG_3205

Continuem caminant fins a l’hotel de nou; ja son les 13:30 passades i segueixen sense deixar-nos l’habitació; és veu que hi ha un problema i no podem accedir-hi. Tornem a marxar, i decidim anar a dinar, en un xiringuito de platja que té una pinta correcte.

IMG_3209

Després de dinar, tornem a l’hotel i la nostra sorpresa és que encara no podem entrar a l’habitació, a més, el personal de recepció se’ns treu de sobre, sense donar més explicacions. Ens diuen que hi ha un problema amb l’habitació i que fins que no estigui solucionat, no podrem entrar. En definitiva, que no entrem a l’habitació fins les 17h; mentrestant, passem l’estona a la piscina de l’hotel, prenent el sol.

Un cop a l’habitació, comentar que es gran, amplia i correcte, tot i que una mica vella; el bany està en part remodelat, tret de la banyera; com pot ser que un hotel d’aquest tipus tingui banyera? si la majoria dels clients son gent gran i es un hotel per ADULTS ONLY!

Les vistes des del balcó donen a la zona de la piscina. En definitiva, no està malament, tot i ser un gran hotel.

IMG_3215

Pel que veiem el primer dia, ens crida molt l’atenció en contrast que hi ha a Lanzarote. Just al costat de l’hotel, la vista canvia completament i sembla que estiguem en una zona totalment deshabitada, com si estiguéssim al planeta Mart, ja que la terra és vermella o negra.

IMG_3217

Com que tenim ganes de platja, hi anem ràpid, per acabar de gaudir dels darrers raigs del dia.

Sobre les 18:30h, tornem a l’hotel, passem una estona a l’habitació, ens arreglem i sortim cap al tard.

Al vespre, el poble de Playa Blanca és molt animat; la il·luminació de les botigues donen color a la fosca nit. Passant pels carrers, els cambrers dels restaurants et conviden a entrar al seu establiment; la gran varietat de llocs que hi ha fa que hi hagi molta competència i que els clients estiguin molt buscats.

Com que la majoria d’estrangers sopen molt aviat, nosaltres anem a prendre un copa de vi, en una terrasseta davant de mar. El clima es fantàstic, ja que et permet anar encara amb màniga curta (la sensació és d’uns vint i poc graus).

Al cap d’una estona, anem a sopar al restaurant Brisa Marina, un restaurant especialitzat en cuina de mercat basada en peix fresc. Per sopar ens porten un poc a la gallega per compartir i una bandeja amb un un peix enorme acompanyat d’una amanida i de “papas arrugadas”. El resultat és un peix espectacular, cuit a la perfecció, acompanyat d’unes patates molt bones amb una salseta un xic picant.

DSC_0071

Un cop hem acabat, tornem tot caminant cap a l’hotel. De camí, passem per algunes terrasses on hi ha música en directe, això si, a totes hi ha música pels estrangers de l’illa.

En poc més de 15 minuts ja hi som, i com no, a l’hotel, també hi ha una actuació al bar de la piscina, i la veritat és que hi ha molt públic. Nosaltres no hi anem, però se sent igualment des de l’habitació. Per sort, com que ja son les 12 de la nit, l’actuació acaba molt aviat.

Dimecres, 21 d’octubre: Ens llevem aviat, ens posem uns roba còmode i anem a esmorzar.

Tot anant cap al restaurant, ja hi ha gent prenent el sol a la piscina! També hi ha un munt de tovalloles posades sobre d’una hamaca, per tant, deduïm que hi ha gent que no surt en tot el dia de l’hotel!!!

L’esmorzar és molt correcte, súper complert, amb gran varietat de tot i per a tots els gustos.

A les 10:00h deixem l’hotel i anem cap a la platja; el dia està completament destapat i la temperatura és ideal per passar un dia de relax total.

La platja més famosa i interessant de l’illa de Lanzarote és Papagayo, situada al sud, a tocar del poble de Playa Blanca.

Per arribar-hi, únicament hi ha una carretera sense asfaltar i  amb pedra volcànica. Al ser una zona protegida, hi ha un control, i en aquest et fan pagar 3 € per vehicle.

IMG_3219

Seguint el camí, pots agafar un parell de rutes, un que va cap a playa mujeres i papagayo, i l’altre que va cap a puerto Muela.

Un cop ens acostem a papagayo, hi ha una zona on es poden deixar els cotxes.

Caminem un minut, i ja veiem la fantàstica platja … pràcticament desèrtica. Quina meravella.

IMG_3224

L’aigua cristallina està fresca, però la calor que cau, fa que t’hagis de banyar sí o sí; és més, al cap de pocs segons d’estar dins de l’aigua, ja no la notes fresca.

Comentar que just a sobre la cala, hi ha un petit bar, ideal per prendre quelcom:sorra fina.

El matí passa volant, tant que quan ens n’adonem, ja son casi les dues del migdia, i resulta que tenim una taula guardada al restaurant Casa Torano, al poble de El Golfo.

Per sort, entre els dos llocs hi ha només uns 30 minuts; avisem el restaurant i retrasem una mica l’hora.

A l’arribada a El Golfo, un petit poble marítim, destaca per les seves casetes baixes i totes de color blanc; això donen un contrast molt gran amb el marró de la terra i el blau del mar. Un paisatge indescriptible.

IMG_3238

Un cop dintre del poble, son molts els restaurants que hi ha a primera línia del mar. Nosaltres ens decantem per Casa Torano gràcies a una recomanació que ens havien fet.

El lloc es perfecte; el temps, la calor, l’olor … tot acompanya.

Per dinar, el simpàtic cambrer ens recomana els productes top de l’illa: Unes lapas con mojo i un peix del dia, juntament amb un parell de copes de vi de l’illa.

Les lapas, estranyes, una mica dures i amb un gust peculiar; el peix, espectacular. Acompanyat d’unes papas i una amanida, no te preu.

IMG_3243

Uns gelats per acabar i llestos. En total paguem 63,88 € per un dinar realment molt recomanable.

A la sortida del poble hi ha una de les atraccions de l’illa, el Lago verde, anomenat també Charco de los Clicos; es tracta del cràter d’un volcà obert al mar, i com a resultat d’això i de la singularitat del terreny, hi ha una aigua estancada d’un color verd clar, fruit de l’acumulació d’organismes vegetals en suspensió.

Hi ha la possibilitat de baixar fins a tocar el llac, però des de la part alta del cràter és veu molt bé.

IMG_3249

Després d’una petita caminada (uns 10 minuts com a molt), tornem cap el cotxe i anem cap el lloc que tenim reservat per passar les tres següents nits.

Des del poble de El Golfo fins a Tegoyo hi ha uns 15 minuts.

Per trobar l’antiga finca vinícola Buenavista s’ha d’agafar un camí rural, envoltat de vinyes soterrades amb terra volcànica, d’uns 200 metres. Un cop aquí, el Gonzalo ja ens espera; ens obre la porta corredera de la finca i seguim el camí fins arribar a les casetes que es veuen.

El lloc és magnífic, realment, un dels més espectaculars que mai hem estat.

Es tracta d’un antic magatzem vinícola, ubicat a prop del poble de La Asomada, enmig de La Geria, la zona vinícola més important de l’illa.

Buenavista Lanzarote Country és un allotjament únic i singular, exclusiu i molt íntim, amb una decoració minimalista, amb mobles antics restaurats i que busca una harmonia total amb el paisatge que l’envolta, gràcies als grans finestrals que hi ha.

En el moment en que nosaltres estem aquí, inauguren el tercer allotjament.

El nostre consta d’un ampli menjador, amb un sofà molt còmode, una petita cuina i una taula molt íntima, per poder fer els àpats. Hi ha la possibilitat de sortit a l’exterior i disfrutar de les vistes, mentre degustes un dels vins de La Geria que el Gonzalo ens ha donat com a benvinguda.

IMG_3258

Des de la part del darrera, contemplem els petits volcans que hi ha, amb el teu color negre fosc, trencat pel tunejat del cotxe que tenim llogat.

IMG_3267

Després de descansar una estona, fer-nos una dutxa i arreglar-nos, marxem cap a la capital de l’illa, Arrecife, i la veritat és que hi estem molt poca estona, ja que no té res d’especial. La única cosa que destaca és el petit castell que hi ha entrant cap al mar, lloc on ara hi ha un petit museu.

IMG_3277

Al no veure res d’interes en aquest lloc, decidim anar cap a Puerto del Carmen, més reconegut que aquest lloc.

Aparquem el cotxe just al port, en un pàrquing municipal que hi ha, al costat de la zona de bars i restaurants. La veritat és que la oferta de llocs és molt alta, de totes maneres, cap ens acaba entrant gaire bé per la vista, ja que la majoria estan decantats cap a turistes estrangers. Es més, els menús, els cambrers, i tot està en anglès.

Hi ha un petit centre comercial, Biosfera Plaza, que està bé per donar-hi una volta. Les botigues, les mateixes que podem trobar en qualsevol centre comercial de Catalunya.

Seiem a fer una cervesa en un dels pocs llocs que hi ha que no estan preparats per sopar The Scotch Corner; com no, no parlen ni espanyol, per tant, demanem les cerveses en anglès.

Ja de nit, tornem cap al nostre allotjament a sopar i a relaxar-nos al nostre petit palau rural.

Dijous, 22 d’octubre: A les 8:00 del matí arriba puntualment (tal i com havíem quedat) el Gonzalo, acompanyat pel seu gran i tranquil gos, amb tot l’esmorzar. Com cada dia, ell s’encarrega de preparar i servir l’esmorzar a tota la gent que dorm als seus allotjaments.

Els productes que hi ha son locals al 100%, fet que es d’agrair, ja que és una de les coses que sempre busquem. Melmelades casolanes, fruites de l’època dels horts dels veïns, pa del forner de Tegoyo, dolços d’un altre veí Alemany, …

IMG_3278

Després d’aquest gran començament de dia, agafem el cotxe i marxem cap a la Caleta surfera de Famara, una mica al nord.

De camí, travessem la terra vinícola de La Geria, passant just per davant de la seva finca.

D’aquí a Caleta de Famara ja hi ha molt poca estona i no te pèrdua, ja que només hi ha una carretera.

IMG_3280

La platja està molt bé ja que es molt gran, ideal per anar-hi a fer surf, o amb nens o gossos, ja que hi ha lloc per a tothom. El dia a més, acompanya molt, ja que fa molta calor.

IMG_3294

Al costat de la platja hi ha el poble de Caleta de Famara, un poble clarament abocat al món del surf, ja que al petit carrer principal hi ha almenys 7 botigues especialitzades en aquest esport.

Comptem també uns quants restaurants, i d’entre aquests, n’escollim un que està al costat de la carretera principal, amb unes quantes taules a l’exterior amb para-sols; el chiringuito.

Primer demanen unes cerveses de Lanzarote per refrescar-nos una mica i després, un parell de plats, i s’ha de dit que estan molt correctes. Els preus no son gaire elevats, per tant, és un lloc molt recomanable. Dir que està ple, i que quan és buida una taula, s’omple de seguida; està molt freqüentat per surfers.

Després de dinar, fem un canvi de zona; agafem el cotxe i marxem cap al nord de l’illa. Anem a veure els Jameos del Agua.

Un cop som a l’entrada, ens quedem amb un bono que ens permet l’entrada a tres de les zones més destacades de l’illa: els Jameos del Agua, la Cueva de los Verdes i el Jardin de Cactus. El preu és de 20 € per adults.

IMG_3318

Aquest es localitza a l’interior d’un túnel volcànic produït per una erupció volcànica; aquest túnel comunica molt tros, des de la Cueva de los Verdes fins als Jameos del Agua i arriba fins a l’interior del mar.

El nom de Jameos ve del llac que podem trobar un cop dins; aquest està sota del nivell del mar, i dintre d’aquest, hi ha una estranya familia de crancs petits de color blanc que destaquen al fons. Si t’acostes a l’aigua, es poden veure perfectament.

Per res del món ens imaginavem veure aquest lloc tant singular sota terra; la seva visita és obligatòria, ja que es tracta d’un lloc únic.

IMG_3326

Al sortir del túnel inferior, es troves amb una piscina fantàstica, obra de Cesar Manrique, es gran promotor d’aquesta illa tant meravellosa. Llàstima que estigui prohibit banyar-se.

IMG_3341

Al sortir de la visita, anem cap a la cueva de los verdes, però ens emportem una sorpresa, ja que a les 17h entra la última visita, per tant, ens quedem sense entrar.

Cap problema; agafem el cotxe i tornem cap a la finca rural, a gaudir d’aquell magnífic indret. Abans però, passem pel Jardin de Cactus, a veure si el podem visitar … i si, per sort no tanquen fins a les 18h.

La visita és bastant curta. Tal com diu el nom, es tracta d’un lloc on només hi ha cactus, molts d’ells súper curiosos. Des de la part alta del jardí hi ha un petit molí on es poden tirar bones fotos i contemplar l’horitzó, tot veient com va caient el sol.

IMG_3345

Al cap d’uns minuts, tornem al cotxe i ara si, anem cap a la finca.

Una dutxa, i unes copetes de vinet bo, mentre escoltem com finalment, ja va caient la pluja.

Tot i que les previsions son dolentes, i que aconsellin que no s’agafin els cotxes pel risc de pluja, decidim anar a sopar a un lloc que hi ha molt a prop; La Tegala, del xef German Blanco.

Com que plou bastant, no ens podem quedar gaire amb l’espectacularitat del lloc.

Finalment acabem pagant 105,50 € per tot. Un lloc molt recomanable.

Divendres, 23 d’octubre: El dia es lleva tapat; les previsions son dolentes, amb fortes tempestes, iguals que les de la nit anterior; per tant, res de platja.

Després d’esmorzar a la finca, igual de bo i amb alguna coseta diferent, fem el planning del dia; ja que no pinta bé, aprofitarem el dia per visitar llocs de l’illa.

Ja que ahir ens vam quedar sense poder-ho veure, comencem per la Cueva de los Verdes; al nord, a costat dels Jameos de l’Agua, per tant, tenim 30 minuts de cotxe. Ja tenim l’entrada.

Passem per davant del Monumento al Campesino, i aprofitem per fer-hi una parada ràpida per fer un parell de fotos. El cel gris amenaça pluja!!!

IMG_3352

Un cop hem vist la Cueva, tornem a agafar el cotxe i anem cap a Puerto del Carmen; volem voltar una estona per aquest lloc tant turístic.

Deixem el cotxe al carrer, i sortim a caminar una estona pel passeig marítim, però com que el temps és molt dolent (fred, vent i pluja), decidim entrar en algunes botigues per tal de no mullar-nos; dir que aquest poble està ple de centres comercials on fer algunes compres.

Alhora de dinar, tirem de mòbil i busquem algun lloc típic de l’illa, passant dels llocs amb peix fresc i d’altres per a estrangers; trobem el restaurant Vino+, una enoteca ubicada al centre de la població, concretament al centro comercial Playa Blanca.

Unes tapes casolanes molt bones (tonyina en escabetx, croquetes variades i altres), acompanyades d’unes copes de vins de l’illa, cadascuna d’una bodega diferent (Bermejo, Yaiza, Martinon). Pel tracte rebut, pel preu (39,30 €), per la ubicació, un lloc excel·lent per fer-hi una parada…

Després de dinar, marxem a veure les Montañas de Fuego, al parc nacional de Timanfaya.

Per anar-hi està tot molt ben indicat; la carretera, estreta, sembla que et porti cap a una foguera, ja que es veuen fums sortint del terra en alguns llocs; els voltants de la carretera estan plens de roca volcànica, semblant un altre planeta…

IMG_3365

L’entrada, que s’agafa a mig camí, val 9 € per persona. Recomanem agafar un bono amb aquesta atracció inclosa, ja que d’aquesta manera us estalvieu uns euros.

Un cop al final de la carretera, arribes a la part alta de la muntanya, lloc on hi ha un pàrquing per deixar els cotxes i un edifici, que fa de restaurant mirador.

Per veure bé la zona del parc, has d’agafar sí o sí un autobús, que fa una ruta per tot el parc nacional, passant pels llocs més interessants. Aquesta ruta únicament es pot fer amb autobús. Cal dir que la ruta és molt interessant i totalment recomanable!!!

Al final, tornes al lloc de partida, i és aquí on pots veure que el volcà està viu, ja que la escalfor que desprèn és molt gran…

IMG_3379

Un cop vist, agafem el cotxe i seguim l’únic camí que hi ha per sortir. Seguim bocabadats amb el paisatge més estrany que hi ha, tant estrany que decidim parar-nos a la carretera per poder-lo veure de més a prop.

IMG_3386

D’aquí anem cap a Los Hervideros, una zona de penya segats que donen al mar, de gran valor paisatgístic. Caminar una estona per aquest lloc, mentre vas veient com es fa fosc, mentre escoltes com espeteguen les oles contra la roca, …

IMG_3409

IMG_3417

Un cop vistos, ara si, tornem cap al nostre allotjament.

Al vespre, marxem de nou cap a Puerto del Carmen, el punt turístic número u de l’illa. Avui per sopar anem al Teppanyaki Nippon, un restaurant Japonés regentat per un matrimoni d’origen Japonés (recomanació del Gonzalo).

A la primera planta d’un edificio, al centre del poble, no crida masa l’atenció perquè no es veu. Tot molt bo; un plat de tempura Moriawase, un trio de tonyina i un sushi rol calent, …. i tot espectacular. El servei, molt correcte, i l’ambient, el típic d’un Japonés. Comentar que la decoració del local no es massa encertada, però de veritat que es el de menys. Paguem 49,45 €.

Dissabte, 24 d’octubre: El darrer dia ens llevem molt aviat, ja que l’avió surt bastant d’hora.

El Gonzalo, sense falta, ens porta novament el deliciós esmorzar, i ja aprofitem per acomiadar-nos d’ell, ja que no ens tornarem a veure.

Un cop hem recollit i esmorzat, agafem el cotxe i marxem cap a l’aeroport. Abans però de sortir de la finca, fem una darrera foto, la de les vinyes enterrades a la fosca terra volcànica.

IMG_3421

Ara ja està tot fet i tot vist, i ja només ens queda temps per recordar la nostra estada a aquesta meravellosa illa, la qual, ens ha agradat molt.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s