Marrakech


Divendres, 28 d’agost: A les 15:15, tots estem apunt!! Comença un llarg cap de setmana de sorpreses per uns quants, de retrobaments, i de celebració! Amb dos cotxes, agafem l’autovia que ens ha de portar cap a l’aeroport de Girona.

Al cap d’una horeta, ja som allà; els cotxes al pàrquing, agafem les maletes, i anem cap a la terminal de sortides. Allà, després de fer tota la paperassa i passar tots els controls que toquen, encara tenim temps de prendre quelcom a la terrassa del hall.

Alhora en punt, surt l’avió de Ryanair FR9006 cap a Marrakech.

El vol, molt tranquil, excepte unes petites turbulències quan ja estem apunt d’arribar.

Baixem de l’avió, i ens trobem amb un clima que no és el que ens esperàvem; quatre gotes barrejades amb un clima càlid fan que hi hagi una gran xafogor. Passem els controls de duanes i de passaports i ja som al Marroc!

A la sortida ja ens esperen un parell de furgonetes; carreguem maletes, i ens posem en marxa.

De l’aeroport al riad hi ha uns 15 minuts, temps més que suficient per creuar-nos amb infinitat d’infraccions de trànsit. Deixem la part més nova i entrem a la medina, i a partir d’aquí, encara més caos. Finalment arribem a un punt i els xofers paren els vehicles. Ja hi som!

Tot seguint un petit carreró, arribem al Riad Coccon, el nostre riad a Marrakech. Fa 4 anys enrere vam venir al Marroc i ja ens vam quedar en aquest magnífic riad.

El lloc té un encant inigualable; una petita piscina a l’entrada, al costat d’una petita saleta descoberta, i una altre saleta coberta al costat. A la primera planta, 4 habitacions, cadascuna d’un color i amb uns acabats i una decoració típica marroquí, i per acabar, la segona planta, amb la suite i una gran terrassa comuna, un espai ideal per reunir-se amb els companys de viatge. Aquesta vegada, el riad sencer és per nosaltres!!!

Un cop vist el riad amb companyia de la Corinne, la propietària, cadascú s’instal·la a la seva habitació i ens veiem al cap de poc a la terrassa. Encetem una botella de vi gris, una varietat de vi del Marroc, mentre comentem l’arribada i els plans per la nit. Tot seguit una altre, i una altre!!! Hi ha eufòria, per estar a un lloc desconegut per molts i per estar sense els petits de casa… i a sobre, el clima que fa és molt agradable.

Sobre les 21:40, les dos furgonetes ja ens esperen per marxar cap al restaurant; tenim taula guardada al Bo-Zin, un dels restaurants més espectaculars de la ciutat.

Puntualment a les 22:00 som al lloc, i ja ens porten a la taula rodona coberta que tenim reservada. El menjar aquí és una mescla entre marroquí i asiàtic. La decoració és per admirar; les taules, bastant separades entre elles sense molestar-se, el dj posant una música lounge / ambient amb sons del Marroc, i el servei fantàstic.

La vetllada és molt agradable; la única pega és que el local no està massa ple, de totes maneres, nosaltres ja ens fem la nostra propia festeta.

DSC_0026

La nit acaba tard, després de fer un parell de copes al mateix local.

Al marxar, avisem els nostres xofers per tornar cap al riad. I un cop allà, cadascú ja es retira cap a la seva habitació.

Dissabte, 29 d’agost: Comença el primer dia sencer a Marràqueix. Uns núvols prims tenen el cel ben enteranyinat. Des del punt més alt del riad és poden veure les taulades de la Medina. I ara, a aquesta hora, no se sent ningú!

 

Avui hem quedat amb tota la colla per esmorzar a la terrassa del riad a les 9:00h, i puntualment, tots i totes ens trobem allà. Primerament, mentre ens van servint un deliciós i dolç esmorzar, donem una mica d’explicació del que farem durant el matí, amb les visites que tenim pensades.

DSC_0039

La primera visita que realitzem és als Jardins Majorelle, a la part nova de la ciutat. Per arribar-hi, ho fem mitjançant el servei de taxi del riad.

Pel camí i de bon matí, ja és comença a veure l’estil de vida, les costums i el caòtic trànsit dels marroquins, …

Arribem als jardins i quan ens veuen que som un grup de 10 persones, ens fan entrar directament, sense fer cua a la guixeta; el preu per entrar als jardins és de 10 dirhams (1 euro).

Un cop dintre, recorrem durant una estona els caminets envoltats de jardins molt ben cuidats, amb un clima molt agradable i sense sorolls.

DSC_0052

Destaquen la casa colorejada del centre, pintada de blau elèctric i amb tonalitats grogues, i un bust dedicat a Yves Saint Laurent.

Al sortir dels jardins, caminem una bona estona fins el centre de la part nova, fins arribar a l’avinguda Mohamed V, zona on es concentren les principals botigues de la ciutat nova.

Com que la idea no es pas entrar ni a comprar ni a fer res per aquí, seguim sota l’intens sol fins arribar a la principal  i més bonica mesquita de Marràqueix, la Koutobia. Aquí no hi podem entrar, ja que està prohibida a tots els estrangers.

DSC_0054

D’aquí continuem cap a la place Djerma el Fna, situada a uns 300 metres de la mesquita.

Per fi som en aquest punt; possiblement, és una de les places més espectaculars i diferents del món. Músics, dones fent tatuatges d’Henna, serps, monos, venedors de sucs de taronja, motos, carros de caballs, carros de burros, motos circulant cap a totes direccions, taxis, bicicletes, turistes, … i nosaltres… Realment no calen gaires paraules per descriure-la; el millor és veure-la i deixar-se portar per tot el que hi ha.

A la mateixa plaça agafem un dels carrers més entretinguts que hi ha: el Riad Zitoune. En aquest carreró estret i fosc és pot trobar de tot; salons de té, restaurants, basars de productes artesanals, músics al terra amb les seves estranyes guitarres, … i també hi ha forces riads.

Al final del carrer, arribem a la Place des Ferbantiers, però decidim deixar-la ja que s’acosta l’hora de dinar.
DSC_0056

Tornem cap a la plaça per un dels carrers més comercials que hi ha a la part antiga; aquí també hi podem trobar de tot, com restaurants, pastisseries, botigues, bancs, llocs per canviar diners, venedors al mig del carrer, … però més turístics; Al carrer d’abans, hi ha molta gent que ja no hi entra, en canvi, per aquest si que hi passa gairebé tothom al ser un carrer obert i ample.

Per dinar tenim taula reservada a la Terrasse des Epices, al centre de la Medina.  Per arribar fins aquí t’has de posar ben bé pel centre, travessar alguns zocos i sobretot, tenir una mica d’orientació, ja que sinò et pots passar una bona estona per trobar el lloc.

Com que nosaltres ja hi havíem estat i tenim una bona orientació, ho trobem a la primera!!!

DSC_0057

La taula que tenim reservada és molt xula; uns quants sortidors d’aigua ens refrigeren una mica, fent l’estona més suportable. En aquest restaurant serveixen també una mescla de cuines; la marroquina i una internacional. Unes amanides, uns cuscus, unes tagines, plats de pasta, … una mica de cada.

DSC_0058

S’ha de tenir en compte que en aquest establiment no serveixen begudes alcohòliques.

Acabat de dinar, tres parelles tornen cap al Riad, ja que tenen apunt una sessió de Hamman (es fa al mateix riad, en un petit Haman que hi ha a la planta baixa), mentre que les altres dues seguim passejant pels zocos.

DSC_0066

Una nova passada per la gran plaça, sota el sufocant sol d’estiu i els seus 40 graus.

DSC_0073

Sobre les 18:30h, tornem ja cap al riad, ja que les cames comencen a fer figa, a més, ens morim de ganes de refresca-nos en la piscineta del riad.

DSC_0081

Mentrestant, els altres companys de viatge ja van acabant la seva fabulosa sessió de Hamman; es bo veure les seves cares quan van sortint; això sí que es relax …

Una dutxa i ens instal·lem a la terrassa de nou, mentre comentem l’intens primer dia i esperem que els altres amics vagin pujant.

DSC_0085

Aquesta nit per sopar anem a un restaurant que hi ha molt a prop del riad, per tant, no ens caldrà vehicle.

A les 22h tenim taula a Le Foundouk, un dels llocs més típics per menjar cuina marroquí. Aquest és un altre dels espectaculars restaurants que hi ha a Marràqueix; situat a la medina, està molt a prop de la Medersa Ben Youssef, un dels llocs que s’han de visitar.

A l’entrada del restaurant, no et dona la impressió de que hi ha d’haver un local com aquest a dintre… Travessem una gran porta de fusta, i una noia ens ve a rebre; la seguim per l’espectacular planta baixa fins que arribem a unes escales, estretes, i arribem fins al primer pis; seguim pujant i arribem fins al segon pis, i ja sortim directament a la terrassa. Uns metres més i arribem a la taula que tenim ja apunt.

Entre els companys de viatge comentem lo bonic que es aquest lloc.

Aquí el menjar és 100% marroquí, amb especialitats com el cuscus i les tagines, com no, per tant, la majoria opta per demanar-se un plat d’aquests. Comentar que serveixen alcohol, però s’ha de tenir en compte que el preu del vi és car. Ja que hi som, provem un parell de vins del Marroc, un blanc i

Sortint del restaurant, anem caminant tranquil·lament cap al Riad, això si, sempre acompanyats per alguns nois que et demanen a on vas, que si vols tal, que si t’has perdut, …

Acabem la nit a la terrassa del Riad, tot comentant el dia d’avui i ja donant algunes pistes del que ens espera demà!!! I si, estan tots impacients perquè arribi el proper dia …

Diumenge, 30 d’agost: Avui toca llevar-se aviat, ja que marxem a les muntanyes.

El dia que tenim preparat ha de donar molt de si, ja que hi ha un munt d’activitats preparades.

DSC_0108

Esmorzem a la terrassa, amb un servei fantàstic com sempre, i uns productes frescos i acabats de fer que son una delicia.

Alhora en punt, ens esperen ja un parell de vehicles a fora el Riad. Ens repartim en les furgonetes i comencem la nostre excursió.

La primera parada, és al pantà / llac artificial, el Barrage Lalla Takerkoust. Les vistes des d’aquest indret son privilegiades!

DSC_0115

Continuem la ruta, tot seguint fins a Tamazirt تامازيرت , creuant-nos pel camí a ramaders amb el seus camells i petits grupets de cases que semblen mig abandonades.

DSC_0126

Els següents pobles per on passem son Aguergour أكركور i Moulay Brahim مولاي براهيم, el més gran de tots, i on si respira molt ambient. Al anar justos de temps, continuem la ruta sense parar-hi.

Anant amb el cotxe baixem la muntanya ràpidament i arribem a una verda i frondosa vall, concretament al poble de Asni أسني. Aquí hi ha molta aigua, ja que cada cop estem més aprop de les grans muntanyes de l’Atles.

Ens desviem a l’esquerra i seguim cap al nostre destí. Just a la sortida del poble de Asni passem per davant d’un dels hotels més luxosos del Marroc, el hotel del propietari de Virgin, Kasbah Tamadot, un autèntic privilegi únicament per alguns escollits.

La carretera cada cop s’enfila més, sempre seguint el traçat del riu, fins que finalment arribem a Imlil إمليل, el nostre destí.

El petit poble de muntanya, ofereix molts atractius pels nombrosos turístes que hi arriben, ja que està als peus del Toubkal, el cim més alt del Marroc i de la serralada de l’Atles, amb 4.167 m.

Baixem dels 4×4 i entrem en un petit establiment on ja ens estan esperant. En aquest hostal avui tenim unes quantes activitats preparades.

Primerament comencem amb una classe de cuina: com fer una tagine!

Tot seguint les instruccions del cuiner, cadascuna de les 5 parelles que son s’ha de preparar la seva propia tagine, utilitzant ingredients frescs que ja estan preparats.

La tagine, el plat de referència de la cuina Marroquí, no té massa secret, això si, s’ha de saber utilitzar bé les espècies, que finalment li donaran el seu toc propi.

Un cop les tenim llestes, les posen al foc, i com que tarden una bona estona a fer-se, anem a fer un petit trekking per les muntanyes del costat.

La ruta comença forta, ja que és pujada ben dreta, per uns camins de sorra marcats; Es habitual trovar-se algun animal per la ruta, ja sigui una vaca o un gat …

Les vistes de la vall cada cop son millors; per la zona, ens crida l’atenció que de tant en tant veiem algun riad molt ben conservat, ideals per passar-hi alguns dies a la zona.

El nostre guia, que parla un espanyol molt acceptable, ens convida a entrar a casa seva; aquesta humil casa no té més que un parell d’habitacions, i en aquesta gran sala, ens hi acomodem tots.

Humil és poc; la seva generositat va més enllà ja que més tard ens convida a fer un deliciós té, molt típic d’aquí; com als altres llocs, hi posa molta menta, i molt i molt sucre.

Conversem una estona tots plegats, fins que ens comenta que em de seguir amb la nostra ruta.

Baixem per un altre camí, alguns trams correctes i altres més drets. Tot i l’alçada, el clima és fantàstic, ja que no fa la calor de Marràqueix.

IMG-20150830-WA0002

Per dinar, ens descalcem i ens coloquem a la sala principal, plena de moquetes. Les manies les deixem a casa!

El Tagine, acompanyat d’un cuscus que ens han preparat està boníssima. N’hi ha de tot tipus, ja que cadascú l’ha fet de la seva manera, utilitzant unes verdures o unes altres.

Després de dinar i de fer un altre té, tornem al cotxe i marxem del poble, ja que tenim una estona de tornada fins a la ciutat.

De camí passem per una ruta diferent a la del matí; més ampla, més recta, i més transit també.

DSC_0171

Quan arribem al Riad, tornem a tenir sessió de Hamman. Avui ens toca a nosaltres i a una altre parella, per tant, els altres s’agafen el resta de tarda lliure.

Els serveis del Riad Cocoon son esplèndits. No hi ha cap parella que no surti amb cara de felicitat després del Hamman i del massatge. Estem al paradís!!!

Abans d’anar a sopar, parem a la plaça Djerma el Fnaa, per veure de nit l’ambient de la plaça. De la boca de tothom surt el mateix: no hi ha cap altre lloc al món amb aquest ambient!

DSC_0177

Per sopar anem a Le Comptoir Darna, un restaurant amb molt glamour; hi ha dos plantes, i nosaltres anem a la part de dalt.

El menjar és típicament Marroquí i el que el fa diferent dels altres llocs és que hi ha espectacle de dansa oriental mentre estas menjant, i després, hi ha música del millor Clubbing. Sense cap mena de dubte, és el millor lloc on celebrar els 40 anys.

IMG_20150925_135053

Dilluns, 31 d’agost: Avui ja és el darrer dia.

Comencem el dia amb molta energia, ja que s’ha de gaudir al màxim fins alhora de marxar, per tant, ens trobem ben aviat a la terrassa per esmorzar i planificar el dia. Com que avui marxem, la idea és fer el turísta per Marràqueix i visitar les coses més importants, que no son poques.

Sortim a peu del riad, i anem caminant tranquilament fins a la plaça, mentre anem fent el badoc intentant comprar algunes cosetes per portar a casa nostre.

L’ambient matiner a la plaça contrasta amb el que es viu durant la nit; de totes maneres, ja crida l’atenció la gent que hi ha; la majoria de les parades ja estan muntades!

DSC_0198

Un dels millors carrers per passejar cada dia és el Riad Zitoun Lakdin, ja que hi pots trobar moltíssimes coses curioses. Els petits artesans i botiguers, tenen productes bastant atractius, però el problema és el de sempre, ja que no pots comprar gaires coses a no se que es vulgui facturar.

Al final del carrer, vas a parar a la Place des Ferbantiers, un altre dels llocs de parada obligatoria. En aquesta bonica plaça hi treballen els artesans del ferro; son també moltes les coses interessants que fan i sempre hi ha algú que hi acaba comprant.

Molt aprop d’aquí hi ha el Mellah, l’antic barri Jueu de Marràqueix. Format per estrets carrers i edificis pintats de colors, actualment ja no hi viuen gaires jueus i s’ha convertit més en una atracció turística que una altre cosa. En aquest mercat és pot trobar tot tipus d’espècies, per tant, hi fem una petita paradeta.

La següent parada és a les tombes saadies, un altre de les visites obligades. Ubicades en un jardí tancat enmig de la medina, al costat de la mesquita de Moulay El Yazid, mereixen una ràpida visita; l’entrada és molt econòmica.

El barri de Kasba القصبة, el que ara estem, hi ha una zona que hi ha un mercat descomunal i que no s’ha de deixar de veure. Pots trobar de tot: peix, carn, artesans de la pell, fruiteries, artesans del fang, i tot tipus de venedors i compradors.

Segons per a on passes, les olors son fortes de veritat; a més, la forta calor del dia encara les fa més evidents.

D’aquí sortim, tornem a la plaça, i ens dirigim cap a una darrera cosa, abans d’anar a dinar. Volem veure els llocs on tracten la pell.

Després de caminar molt, per unz socos bastant allunyats, ho trobem, però no el lloc que voleim veure. Escoltem com un amable senyor ens explica com funciona tot (una mica pesats) i al poc temps marxem, ja que no es pas tant interessant com el del darrer viatge nostre.

Pocs forats i molt mal conservats, una explicació poc organitzada, i molt lluny del centre. Potser no calia venir a fer aquesta visita!!!

DSC_0254

Per dinar anem a Le Jardin, un restaurant bastant nou, ubicat molt aprop del Riad i realmentn molt recomanable, ja que a dintre, a part de restaurant, també s’hi poden comprar fruites i verdures ecològiques.

La gran quantitat de plantes que s’hi troben a l’interior, fan que el clima sigui ideal i que no faci la calorada que teniem a fora.

DSC_0258

Tornem cap al Riad, i ja recollim totes les nostres coses; abans de marxar, una darrera foto de tots nosaltres juntament amb la Corinne, la nostra amfitriona, que ens ha tractat la mar de bé al seu petit i encantador Riad. Estem del tot segurs que no serà la darrera vegada que ens veurem…

A la hora prevista, l’avió de Ryanair s’enlaira de la fabulosa Marràqueix, deixant una darrera fotografia d’aquesta gran meravella.

IMG-20150901-WA0002

Segur que tothom recordarà aquesta escapada realitzada, ja que han estat quatre dies intensos de menjar, descobrir, caminar, viure, olorar, gaudir, xerrar i relax. Una gran aventura…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s