La Serra de Tramuntana


L’avió que ens porta cap a Mallorca surt molt puntual; Ryanair www.ryanair.com/ca últimament ens la clava sempre!!!

Abans de les 17 hores, ja hem aterrat a l’aeroport de Palma. Baixem, recollim el Fiat-500 de lloguer que hem reservat prèviament www.amigoautos.es, i ens dirigim cap a la Serra de Tramuntana. Quines ganes d’arribar-hi ja.

Hi ha força trànsit, tant a la carretera com a l’autovia de Palma. Pel camí, entre corba i corba, observem moltes oliveres i finques privades; sembla que hi ha uns casalots enormes. Creuem Esporles. Per desgracia no tenim massa temps, perquè sinó, sembla que ha de ser un poblet maco de veure.

A partir d’Esporles, comença la pendent. Un cop a dalt, ja podem començar a veure les primeres panoràmiques de la Serra de Tramuntana. Seguim la carretera i al cap de 10 minuts arribem a Banyalbufar, el nostre destí.

A Banyalbufar hem reservat el nostre hotel. Ja sabem que es molt important el lloc on s’escull l’hotel, ja que si es vol recórrer l’illa és bo estar al mig, però el nostre objectiu no es aquest; busquem tranquil·litat, relax, i bona vida.

L’hotel interior Son Borguny http://sonborguny.com/ és un petit hotel de set habitacions solament. Ocupa una casa al centre de Banyalbufar del segle XV totalment restaurada. L’habitació es encantadora, amb una vista al mar i a les taulades del poble. És un gran plaer llevar-se els matins i tenir aquella vista!!!

El preu per habitació i dia és de 95 €, amb l’esmorzar inclòs. Just al costat de l’hotel hi ha un petit terreny que utilitzen com a pàrquing; va de conya, ja que el poble té pendents molt grans, i el pàrquing més proper quedava bastant lluny. Deixem les maletes i anem a donar una volta pel poble.

Com que encara és aviat, anem carrer avall, fins que arribem a la Cala Banyalbufar. Aquesta és una cala 100 % de roques. A les 20 encara hi ha gent aprofitant els últims ratjos de sol del dia.

Tornem cap al poble. La pendent és tant forta que un cop dalt estem ven suats. Ens mereixem un refresc!!! A peu de carretera hi ha el bar 1661, regentat per Alemanys. Fa bona pinta; ens assentem una estona i fem unes cerveses.

A les 21 hores agafem el cotxe de nou, i marxem cap a Lloseta, al centre de l’illa de Mallorca. Allà tenim reserva al restaurant Santi Taura www.restaurantsantitaura.com/, concretament al celler. La reserva ens ha vingut de rebot, ja que és un restaurant que s’ha de reservar amb bastant de temps. Per sort, estavem en llista d’espera, i el mateix matí ens van trucar.

Únicament hi ha un menú degustació, ni carta ni res més; està compost per tres entrants, un peix, una carn i un postre i el preu és de 30 € per persona, sent la beguda a part.

Primerament ens porten el pa que ells mateixos es fan; res millor que començar sucant aquest pa amb oli de Mallorca!!!

Els entrants que degustem son una torradeta de carbassó, amb diferents mostasses, formatge i flors, seguidament una sopa de patata amb pop, i per últim un partís d’albergínia. Tots tres espectaculars!!!!

A continuació ens porten el peix; concretament una serviola amb verdures de la terra i patata; particularment mai havíem provat aquest peix i la veritat es que està molt bo.

I per últim, llom de porc acompanyat de pasta. Espectacular.

El postre, molt refrescant. Gelat de llima amb préssec i crema catalana!!! Tot i estar súper tips, ens ho acabem tot.

Tornem amb cotxe cap a Banyalbufar, aproximadament uns 45 minuts.

Dissabte 6 de Juliol: Ens llevem amb el cel completament clar. Després d’un bon esmorzar a l’hotel, i de xerrar una estona amb la mestressa, agafem el petit fiat-500 i anem cap a Deià. La carretera que connecta les dues poblacions és molt estreta; per sort no està massa transitada. Un cop a Deià, parem en una farmacia a comprar crema solar. Son casi les 11 del matí i hi ha força moviment al bonic poble.

Passat el poble, agafem el trencall que va cap a la Cala Deià. No està massa ben indicat, però el trobem. El camí no es massa llarg. La carretera està plena de corbes. Al final, hi ha un pàrquing amb zona blava. Deixem el cotxe i anem cap a la cala.

Al anar aviat, encara no hi ha massa gent a la cala. De totes maneres, al marxar, a la cala hi ha una afluència massiva de banyistes, tant locals com turistes.

La cala és de sorra grossa i grava. Als marges hi ha un petit port i dos restaurants, un dels quals surt a l’anunci d’Estrella Damm del present any www.youtube.com/watch?v=azpxHbUyuOw. Com a cosa curiosa, anem al bar a fer una cervesa i ens porten una San Miguel!!!!

Sobre la 1:30 marxem de la cala i anem al Port de Soller. El lloc també és maco, però és veu la diferencia que hi ha entre un lloc petit i un lloc preparat pels turistes. Els bars estan plens de gent dinant, comiats de solters sorollosos, gent gran al tranvia que uneix Soller amb Port de Soller (inaugurat el 1913), … Fem una mica de temps passejant pel passeig marítim, mirant unes botigues de ceràmiques, però finalment no comprem res.

Dinem al Restaurant Balear, al davant del port. Un variat de peix: berberetxos, musclos, xipirones, pebrots del Padró, acompanyat d’un parell de copes de vi blanc. Preu: 55,75 €. Molt bo i molt fresc.

Sortim ràpidament de Port de Soller; agafem el cotxe del pàrquing i anem cap a Sa Calobra. Per arribar-hi hi ha dues opcions: la primera i més còmode és anar-hi amb barco; aquesta excursió diuen que és una de les més boniques de Mallorca. La duració és d’una hora i quart i que es pot parar també a Cala Tuent. Preu: 23 € per persona.

A Sa Calobra hi ha el famós Torrent de Pareis i la seva platja. Això pertany al municipi d’Escorca i està envoltada d’unes muntanyes de vora 200 metres. La carretera per arribar-hi és espectacular, plena de corbes, i amb uns gran precipicis.

Un cop a Sa Calobra, hi ha un pàrquing de pagament, i després una pendent que ens porta fins a la platja; ens sobta molt trobar tants restaurants; n’hi ha de tota mena i per tots els gustos!!! Vaja, que està súper explotat. Seguint un camí asfaltat, arribem al Torrent de Pareis. Les vistes que es veuen son fantàstiques. Per arribar-hi ens em de posar dintre de dos túnels excavats a la roca.

El millor de tot és arribar-hi i poder veure la formidable platja, llàstima però que hi hagi tantíssima gent!!! És impossible tirar una foto i que no hi surti ningú. A més, al ser ja de tarda, el sol és redueix a una petita part de la platja.

Ens hi quedem una estona, fem uns banys, descansem. Des de les altes roques, hi ha gent que escala i després és llença al mar!!!! Estan realment bojos.

Sobre les 7, tornem cap a Banyalbufar. El trajecte és bastant llarg i ja en tenim prou de corbes, per tant, agafem el túnel de Soller. Aquest ens talla bastant ja que uneix Soller amb Palma. Preu: 4,80 €.

Un cop a Banyalbufar, anem fins a la Torre del Verger; diuen que les millors postes de sol de Mallorca és veuen des d’allà. La Torre està a 1,5 quilòmetres de Banyalbufar, en direcció Estellencs. Per desgràcia, la posta no es complerta ja que uns núvols a l’horitzó la trenquen. De totes maneres, la caminada val la pena (uns 20 minuts fins allà).

Al tornar ens parem a Son Tomas, el primer bar-restaurant que hi ha al entrar al poble venint d’Estellencs. Una cerveseta ven fresca per recuperar energies. La terrassa està plena a vessar de gent.

Per sopar no ens movem del poble. Ens quedem al mateix hotel Son Borguny. El restaurant només fa tres mesos que està obert, però no ho diríem pas. Els plats estan molt elaborats i ens agrada ja que utilitzen molts productes típics de Mallorca. A més, és el més bonic de tots els que hi ha al poble. Les taules amb les seves respectives “lamparetes” donen molt de caliu.

Una sopa freda de síndria i tomàquet, i una amanida de llagostins amb maionesa de crustacis per començar, i de segon, flors de carbassó farcit de sobresada i un magret d’anec amb fruits vermells. Deliciós!!! 100 % recomanable. Per acabar, un gin-tonic de Sigrams i cap a dormir. Preu: 52,15 €.

Diumege 7 de Juliol: Avui aprofitem al dia per conèixer algo de la zona nord. Anem al Cap de Formentor. Esmorzem a l’hotel, agafem les tovalloles, la càmera, i sortim de l’hotel.

Per anar cap al Cap de Formentor, és necessari que anem primer fins a Palma, i allà agafem l’autovia que va cap al nord. L’autovia és gratuïta. Aproximadament hi ha una hora i algo de camí. A la sortida de Pollença sortim, després anem direcció Port de Pollença i després ja trobem indicacions cap al Cap de Formentor.

Comença la pujada al Cap, i ja aviat veiem espectaculars vistes. Ens parem al mirador que hi ha, i tirem unes quantes fotos. Continuem i arribem fins a la Cala Formentor. Aquesta és una de les més recomanades dels fòrums que llegim.

Comentar que un cop a la Cala, hi ha la possibilitat de seguir fins el Cap de Formentor; nosaltres no ho fem. Aquí s’ha de deixar el cotxe a un pàrquing que hi ha. Preu: 8 €. Una altre possibilitat és deixar el cotxe fora el pàrquing, gratis. I una última opció és deixar el cotxe direcció a un hotel dintre la Cala; posa direcció prohibida, però és pot passar. Fas uns 700 metres i et trobes un senyor que t’obliga a deixar el cotxe a un pàrquing ja preparat. Està molt bé perquè et deixa davant de la cala. Preu: 10 €.

La cala és de conya, molt bonica. A l’hora que hem arribat no hi ha quasi bé gent. La sorra fina blanca, l’aigua blau clar, turquesa … sembla una cala de Moorea, Polynesia!!!

Sobre les dues, deixem la bonica cala, anem a dinar. Fem el recorregut a la inversa. Quan passem per la Baia  d’Alcudia ens parem; aquesta zona fa molt vent, és per això que hi ha molta gent fent Kite-surf. La platja en si no te res.

Quina calor que fa. Aparquem al cotxe davant del port de Port d’Alcudia. Hem decidit que la pròxima vegada que vinguem a Mallorca ja ens pararem a veure el mercat del poble murallat d’Alcudia. Feia bona pinta, però a aquesta hora ja estan recollint.

Aquesta zona s’ha de dir que hi ha molts turistes, i que ens recorda molt a zones de Catalunya, com Lloret de Mar o com Salou. Els menús dels restaurants estan escrits en Alemany o Anglès i els cambrers estan a peu de carrer intentant captar l’atenció dels clients. Nosaltres ens posem en un que veiem que fan sandvitx, Sa Gavina. Els migdies amb poca cosa passem. Una pizza per mi, un sandvitx vegetal per la Cris, un parell de cerveses. Preu: 22,40 €.

Després de dinar, agafem el cotxe i tornem cap a la zona de la Serra de Tramuntana. Les distàncies entre un cantó i l’altre son bastant llargues. Al cap d’una horeta arribem al trencall de Port des Canonges, molt a prop de Banyalbufar.

Avisar que la carretera que porta fins al Port és d’autèntic vertigen!!!! corba i corba i corba, molt tancades, algunes amb precipici, no apta per gent poc acostumada a conduir!!! De dalt a baix hi ha uns 15 minuts, més o menys. Un cop a baix, quedem sorpresos ja que hi ha un poblet petit, però amb bastantes cases!!! I cada dia tenen que fer aquesta carretera!!! Es de bojos.

La cala és de roques grosses a l’aigua i de gravilla fora. Per tant, és necessari un bon calçat per entrar i sortir de l’aigua. La presencia d’algues fa que no la trobem tant neta com les anteriors. Ens hi quedem una bona estona ja que venim molt acalorats.

La majoria de gent de la cala es coneix, segurament son veïns de la zona. Entre aquests, nosaltres i alguns guiris que s’han atrevit a fer la carretera. Ens costa bastant entendre’ls quan parlen ràpid.

Abans d’anar a l’hotel, decidim passar per Valldemosa, el poble més bonic de l’illa, segons tothom. I la veritat és que es ven cert; jo ja hi havia estat, feia més de 10 anys, però no ho recordava massa. Les coses canvien, o potser la memòria s’esborra.

El poble té molt encant; passegem pels carrers adoquinats, mentre aprofitem per fer fotos a tot el que ens agrada. A cada carrer hi ha un munt de terrassetes, la majoria plenes de gent. Es curiós, son quasi bé les 8 de la tarda i la gent ja comença a sopar….

Passem per la Cartoixa de Valldemosa, i veiem que l’estan reformant d’un cantó. No hi entrem, ja és tard.

Abans de marxar entrem en una de les seves pastisseries, Ca’n Molinas, oberta l’any 1920. Tenen un bonic pati interior, ideal per prendre algo. Aquí provem el famós pastís de patata, o dit d’una altre manera, un brioix típic de Valldemosa.

Tornem cap a Banyalbufar. Ens fem una bona dutxa, per treure’ns la sal. Quina bona sensació. Sortim de l’hotel, anem a donar una volta pel poble; ens parem a un bar, del centre, Can Lluch. El lloc està ple de gent del poble. Fem un parell de cerveses.

Per sopar, tornem a anar a l’hotel. Ens va agradar tant que repetim i tot. Les 7 taules del petit restaurant estan plenes, bé, totes menys una, la que ens quedem. Avui canviem de plats. La carta és la mateixa que el dia anterior, però hi havia bastant sortit. Ens quedem amb uns Xipirons a la planxa amb una base de cranc, seguit d’una lasanya de carn per mi i llom amb sobrassada i mel per la Cris. Gin-Tònic. Fantàstic sopar. Preu: 45 €.

Dilluns 8 de Juliol: La brisa marina que entra per la petita finestra de l’habitació em trenca el son. Al cap d’una estona, una sorollosa moto l’esguerra definitivament. M’aixeco, miro per la finestra i m’hi estic una bona estona. No em cansaria de mirar-la. De fet sempre em dic que m’agradaria llevar-me cada dia i poder veure el mar. De ven segur que aniria a treballar de més bon humor encara…

Per desgràcia és el darrer dia ja. Un cop llevats, anem a esmorzar. Després, mentre la Cris fa la maleta, jo vaig a pagar l’hotel. M’estic una bona estona parlant amb la propietària del petit Hotel, agraint-li la seva gentilesa i comentant que algun dia hi tornarem a anar.

Agafem el Fiat-500 i creuem l’illa de punta a punta. Ens acomiadem ja de la Serra de Tramuntana. L’objectiu és anar a la zona de Cala d’Or, on segurament hi ha les millors cales de sorra de l’illa.

Hi ha força transit a mida que ens acostem a Palma. L’autovia va força plena. Aquesta actualment arriba fins al poble de Llucmajor. A partir d’aquí, carretera. Passem per Campos (quin poble més lleig!!!), i seguim fins a Santanyí.

Nosaltres anem a Cala Llombards. Per anar-hi no hi ha massa dificultat, ja que anem seguint tota l’estona les indicacions que hi ha. A la cala, hi ha un gran pàrquing gratuït al davant. També hi ha servei de gandules i un bar. Aquí però, només hi ha estrangers!!! Lo bo és que aquestes gandules no estan davant de l’aigua, per tant hi ha lloc pels altres banyistes.

La primera imatge de la cala ens encanta!!! l’aigua és color turquesa, molt neta, impoluta!!! quina delícia. A més, tot i ser les 11 del matí, no hi ha massa gent, de moment. Només arribar ja vaig cap a l’aigua. La Cris prefereix untar-se de crema.

Pots caminar una estona abans no cobreixi del tot. La cala està envoltada d’unes casetes amb molt encant a un costat. Aquestes mini casetes estan obertes, ocupades per residents. Quina passada poder tenir un d’aquests tresors.

A l’altre cantó, hi ha roques; des d’aquestes, es possible tirar-se a l’aigua; no hi ha gaire distància, per tant no es perillós; a més, a la zona de les roques, hi ha força fondària. Jo ho faig un parell de vegades!!!

Sobre la 1 del migdia decidim fer un canvi de cala. Anem molt a prop d’aquí, a poc més de 5 minuts en cotxe. La zona del Caló des Moro està compost per diverses caletes, d’entre elles, la cala S’Almunia.

Per baixar a la cala hi ha un parell de camins; segons el que s’agafi, vas a una cala o a l’altre.

Aquesta és un petit port, amb tres casetes davant del mar. La veritat és que un cop la veiem tenim la impressió de veure una piscina natural!!! Es espectacular, segurament la cala més maca que hem vist mai.

Per estirar-se no hi ha problema; la roca és dura, està clar, però un si adapta ràpidament. Sense paraules.

A les 3 de la tarda anem a dinar. El més proper d’aquí es Portopetro. Uns 10 minuts i ja hi som; hi ha bastants llocs a la zona del port, la majoria ocupats. Anem al Varadero www.varadero-portopetro.com/, i ens foten una bona clavada per un parell de Sandvitx, una copa de vi blanc, una cervesa sense alcohol i una tarrina de Haagen Dasz. Preu: 31,37 €!!!

Després de dinar anem a una altre cala de la zona; la més propera és Caló des Borgit, just al costat de Porto Petro. Hi ha moltes indicacions per arribar-hi, per tant no hi ha pèrdua. La cala, molt bonica, com les del matí, amb sorra blanca molt fina i una aigua turquesa. Molt neta també.

En aquesta hi ha bastantes famílies amb nens, ja que la distància fins la platja és molt poca.

Agafem el cotxe i anem cap a la zona de l’aeroport; per no marxar amb tota la sal al cos, anem fins a Coll d’en Rabassa, la zona de Ciutat Jardí, una zona molt tranquil·la amb un passeig marítim molt acollidor. En aquesta zona hi ha un restaurant que ens han recomanat però que no hem tingut temps d’anar: el Bonsol http://www.marisqueriabonsol.com/.

Una dutxa a les dutxes de la platja, ens traiem la sorra, ens posem algo còmode, i fem una mica de temps a un bar del mateix passeig.

Anem cap a l’aeroport, tornem el cotxe de lloguer i ens dirigim cap a la terminal. Un cop passat el control de passaports i de maletes, comprem ensaïmades de Mallorca i altres productes com Oli i Confitura de taronja. Està clar que son més cars que no pas comprar-los a la botiga, però d’aquesta manera els pots portar sense problema.

Per últim comentar que Ryanair permet portar un paquet adicional d’ensaïmades si les compres a la botiga que ells et diuen!!!

I res, una hora i a Barcelona de nou …..

Anuncis

One thought on “La Serra de Tramuntana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s