Ruta per Austria


Dimecres, 3 d’agost: Sortim de Munich ven aviat; l’autopista que ens porta cap a Austria és ven pintoresca. Està rodejada de grans extensions de camps verds.

En poc més de mitja hora, ja estem a punt de deixar les terres alemanyes per entrar a les austríaques. 

La primera parada que fem en territori austríac és el poble fronterer de Kufstein. Aquest està situat just a la frontera amb Alemanya.

Es important comprar abans d’entrar al país, la vinyeta (targeta) que et permet circular per l’autopista sense tindre que pagar. Aquesta vinyeta es posa al vidre, a la part superior dreta. A pocs metres abans de la frontera, hi havia una gasolinera, cosa que vem aprofitar per parar i comprar-la. Ni ha de varis dies; la que vem comprar era per 10 dies i va costar 7,90 €.

A Kufstein hi venim per un motiu especial, ja que tenim hora per visitar la fàbrica de Riedel www.riedel.com a les 11 del matí. Com que hem arribat més d’hora, aparquem el cotxe al centre, i donem una volta pels carrers peatonals. No es una ciutat massa gran, i les distàncies son curtes.

Un cop hem vist el centre, anem fins a la fortalesa www.festungsarena.at i decidim pujar-hi a fer una ullada ràpida; l’entrada, utilitzis o no l’ascensor que et porta ràpidament a dalt, és de 10,50 € per persona!!! 

Les vistes des de la fortalesa son molt bones, i més si fa un dia tant bo com el d’avui. No es massa gran, per tant en poc més de mitja hora som fora. 

A les 11 en punt estem a la casa Riedel, el lloc on fan les millors copes de vidres del món.

Allà ens espera la Elisabeth. La visita dura una hora, i la veritat es que es passa molt ràpid. Ens mostren com es feien originàriament les copes, i com les fan ara.

Hi ha una botiga annexa a la fàbrica, però com que estem de viatge, no comprem res.

La temperatura a la que treballen a la fàbrica és de 45º al migdia, algo escandalós. 

Arribem a Salzburg sobre les 5 de la tarda i com es pot veure, amb el cel ven tapat i amb una pluja fina que no pare de caure. Amb el GPS localitzem l’hotel.

Un cop allà, ens trobem amb un petit problema; a l’hotel Lasserhof www.lasserhof.com/lhde no van apuntar la reserva; per sort, portem els papers on surt la reserva confirmada, i al no tenir cap habitació estàndard, ens donen una suite pels dos dies que estem allà. Canvi perfecte.

L’hotel es vell, amb un ascensor atrotinat, que sembla que hagi de caure en qualsevol moment. El servei però, al igual que l’esmorzar, estan molt bé. També disposa de pàrquing just al davant de l’hotel. 

No es un hotel cèntric, però tampoc es llunyà; caminant, tenim uns 15 minutets. Alhora de buscar hotels, tots els cèntrics eren molt cars. Aquest val 108 € la nit més l’esmorzar.

Deixem les coses a l’habitació, i sortim amb el paraigües a la mà, ja que ara no plou però …mai se sap. I sort en vem tenir, perquè al arribar al centre, va caure una bona tromba d’aigua durant més de dues hores. 

Es una pena, ja que no podem gaudir massa dels carrerons de Salzburg; ens refugiem una estona en un bar, a la Residenz Platz.

A Salzburg, hi ha molta vida pels carrers; lo millor que es pot fer es passejar pel casc antic, passar per la plaça de Mozart i per la Residenz Platz per descobrir tots els tresors que te una de les ciutats més belles del centre d’Europa.

Menjar a Salzburg no és barat però es poden trobar alguns restaurants al centre més econòmics. El primer dia sopar vem sopar a la terrasseta de la Trattoria la Stella www.sternbraeu.at/The-Restaurants.30.1.html per pocs diners.

De nit la ciutat també té molt encant, ja que tots els llocs tenen els llums oberts. Fantàstic per tirar unes fotos de película.
Salzburg no es un lloc massa gran; amb un dia sencer, es possible recorre tota la ciutat i anar als llocs principals sense estressar-se, això si, si es disposa d’algun dia addicional, val la pena fer una excursió pels voltants. La regió de Salzkammergut està dominada per un conjunt de llacsboscos i és perfecta per passejar.

Dijous, 4 d’agost:Al dia següent vem sortir ven aviat de Salzburg. Anem cap a Hallstatt.

El camí que escollim es més llarg, però molt millor que no anar-hi per autopista. Grans prats, boscos immensos, rius caudalosos i pobles amb molt encant. Al cap d’una hora som Hallstatt, tot i la pluja que cau. 

Per entrar a Hallstatt s’ha d’atravessar un llarg túnel, i després buscar lloc en algun dels 4 pàrquings que hi ha. Com més tard s’arriba, pitjor està la cosa.

Per la nostra opinió, es un dels llocs amb més encant dels que hem visitat. Es una postal increïble perquè sembla que no pugui ser, que no sigui real, i la veritat es que no et canses de mirar-la. Les tonalitats de l’aigua del Hallstättersee van canviant segons el vent i la pluja.

Al poble no si pot circular amb cotxe, excepte si ets resident. La gent passeja d’una punta a l’altre, tot seguint l’únic carrer que hi ha. Un parell de placetes, un moll on hi ha verats els vaixells que fan la volta al llac, un parell d’hotels i unes quantes botigues per turistes, es tot el que hi ha. Però realment no es necessita més.

Totes les cases tenen la mateixa estructura. Ni ha algunes que tenen entrada directe al llac, i que disposen del seu propi moll. Això no es paga amb diners!!!

El dia, tot i està tapat, aguanta i això es perfecte per agafar unes fotos increïbles. Un dubte que tenim es saber quin dels dos cantons es més bonic. En això, cadascú té una preferència.

Sortint de Hallstatt, fem la mateixa carretera en sentit contrari ja que volem anar a un poble que hem vist al matí al costat del llac Wolfgangsee. Es St Wolfgang im Salzkammergut. També hi ha varis pàrquings. El poble té molt encant, però no tant com Hallstatt.

Tornem a Salzburg i aprofitem per dinar a una cadena de menjars preparats, el nordsee www.nordsee.com/en. Està bé perquè tots els productes que tenen son a base de peix.
Sobre la ciutat de Salzburg s’alça la Fortalesa Hohensalzburg www.hohensalzburg.comla construcció del qual remunta a l’any 1077. Es tracta del castell més gran de Centreeuropa completament conservat en el seu estat original

Val la pena visitar sobretot les sales de representació medievals i el Museu de la Fortalesa. Es pot accedir còmodament a la fortalesa des del carrer Festungsgasse gràcies al funicular

Des de les altures gaudirem d’unes meravelloses vistes panoràmiques de la ciutat de Mozart i els seus voltants.

Wolfgang Amadeus Mozart va néixer el dia 27 de gener de 1756 a la famosa casa del Carrer Getreidegasse www.mozarteum.at de Salzburg. El Museu ubicat en aquesta antiga vivenda de la família Mozart ens revela interessants detalls sobre com va ser la vida a Salzburg en aquella època. L’exposició inclou instruments autèntics, nombrosos retrats i cartes originals del gran compositor. 

El Museu d’Art Modern de Salzburg www.museumdermoderne.at situat al penya-segat de la Muntanya Mönchsberg exposa obres d’art contemporani en un dels entorns més bells del món. Per pujar al Mönchsberg, hi ha un ascensor que val 1,60 € per persona (pujar i baixar).

Gràcies a la seva privilegiada ubicació podrem gaudir d’unes vistes panoràmiques inigualables sobre la ciutat de Salzburg. Aquí també tenim diferents opinions, ja que a cadascú de nosaltres ens agraden diferents vistes. El restaurant de disseny M32 situat al costat del museu fa molt bona pinta, però els preus son una mica prohibitius. 

Coincidint amb la nostra estada a Salzburg, vem poder veure el show que es monta davant de l’edifici de la Opera. Durant sis setmanes cada any, Salzburg es converteix en el centre del món. Això passa quan el festival més important i significatiu obre les seves portes amb festes a les places i als carrers de la ciutat.



De camí cap a l’hotel, cada vegada passem pels famosos Jardins del Castell Mirabell. Gràcies a la seva extraordinària bellesarealçada pel sumptuós decorat de flors, els Jardins atrauen  a nombrosos turistes com nosaltres que acudeixen a aquest parc per passejar i relaxar-se.

De nit, sopem a la pizzeria Il Sole. La influència italiana és molt gran, ja que estan molt propers, és per això que hi ha moltes pizzeries i trattories. 

L’endemà al matí, sortíem cap a Viena. Amb cotxe hi ha unes tres horetes.

Divendres, 5 d’agost: El primer lloc que vem aprofitar per anar és al Palau de Schönbrunn www.schoenbrunn.at

Aquest palau, és una de les destinacions turístiques més populars d’Àustria, i amb raó, ja que es diu que és superat en la bellesa i la grandesa només pel Palau de Versalles a França. És on va residir l’Emperadriu Elisabeth, Sissi.

Després de fer l’obligada visita per l’interior i quedar-nos meravellats davant l’esplendor real dels apartaments, encara et quedes més meravellat al sortir i contemplar l’exterior del recinte del Palau; hi ha la font de Neptú, el zoològic més antic del món, fundat l’any 1752, i un hivernacle ple de plantes tropicals. 

Més enllà del jardí, hi ha un turó de 60 metres, coronat per la impressionant glorieta; un edifici al mig del jardí que s’eleva per sobre del seu entorn. És probablement l’exemple més conegut d’aquest tipus d’estructura.

Un cop a la glorieta, s’ofereix als visitants pujar a la part de dalt i d’allà és pot gaudir d’una vista impressionant de la ciutat i del Palau.

L’entrada és molt cara (33 € per persona). Hi ha varis tipus de tiquets. Nosaltres fem el Classic Pass, que ens permet fer tot el que hem explicat. Hi ha la possibilitat de reservar els tiquets de manera online a www.schoenbrunn.at.

El tiquet es diferent segons les coses que vulguis veure i el temps que disposes. Recorre tot això, pot suposar passar més de 5 hores al Palau; nosaltres n’agafem un que ens permet fer el recorregut en un parell d’hores. És tracta d’una visita obligada si es va a Viena.
Agafem el cotxe, i anem cap al carrer Mariahilferstraße, un dels centres comercials de la ciutat (queda proper a la zona que estem ara). És el lloc on podem trobar la majoria de les marques comercials més conegudes, al igual que la tira de restaurants i terrasses on parar a prendre quelcom. Aprofitem per dinar en una parada de menjar Tailandès; uns fideus picants deliciosos. 

Després de dinar, anem cap a l’hotel Alma www.hotel-alma.com, on deixem les maletes; després aparquem el cotxe en un pàrquing proper i ens preparem per sortir a conèixer el centre de Viena.

L’hotel és molt guapo, cèntric, de disseny i amb les últimes tecnologies. No disposa de masses habitacions, i el’esmorzar que serveixen està deliciós. L’amabilitat dels recepcionistes també és molt bona ja que ens ajuden en tot moment. Un deu.

Una de les primeres coses que visitem es la catedral de Sant Esteve de Viena, la Stephansdom www.stephansdom.at. Situada a la plaça que rep el mateix nom Stephansplatz, és el centre neuràlgic de la ciutat. Tots els carrers desemboquen al mateix lloc, i la vida és molt rica. 

És el símbol religiós més important de Viena i ha estat testimoni de multitud d’esdeveniments de la història d’Àustria.

L’interior de la catedral consta de tres grans naus i nombrosos altars i cada un d’ells conté una variada quantitat d’objectes i obres d’art.

El centre de Viena està ple de músics al carrer. Als voltants si aplega un gran nombre de gent.

Tot el centre de Viena es peatonal, cosa que s’agraeix molt per poder caminar tranquil·lament. Sortint de la StephansonPlatz, un altre carrer principal és el Graben. Des d’aquest, tots els que surten estan bé per passejar-hi.. El que concentra les botigues més cares és el Kohlmarkt; aquí hi podem trobar Louis Vuitton, la Bulgari, la Dolce Gabbana, Diesel, …

Un altre carrer estretet molt xulu per passejar és el Naglergasse. Lo bo de Viena son els raconets que es van descobrint com més es passeja, les esglésies que queden amagades darrera d’alguns edificis, les terrassetes que s’amaguen en petites cantonades, …

De nit, els edificis i els carrers encara guanyen més protagonisme. 

Per sopar anem a un restaurant Japonés que hem vist, el Tokori www.tokori.at. Els horaris per sopar son diferents als nostres, ja que a partir de les 22, costa trobar un lloc, per tant es aconsellable anar-hi més aviat.


Sortint de sopar voltem una estona, aprofitant el bon temps que fa. De nit, la majoria de carrers guanyen molt gràcies a la bona il·luminació de les seves façanes. Destaca la plaça MichaelerPlatz, amb els majestuosos edificis que té, com la Loos Haus construït entre 1910-1911 just davant de Hofburg, el palau de l’Emperador. 


Dissabte, 6 d’agost: L’endemà al matí, després d’esmorzar sols al restaurant de l’hotel, sortim. Es aviat i es nota una mica la fresca que fa. El primer que fem és anar cap al centre, i d’aquí cap a la Michaelerplatz. Volem veure un espectacle de l’escola Espanyola de Viena www.srs.at

L’escola espanyola d’equitació de Viena és una escola d’equitació tradicional i centre de formació per a l’art eqüestre de doma. Aquest és un esport elegant, on els cavalls fan elegants moviments de la dansa com el ballet seguint les ordres dels seus genets. L’escola està situat a l’interior del Palau Imperial, rebosant d’història i grandiositat. 

L’espectacle dura una hora, i el preu és variable segons el lloc on estiguis situat; A la part de sota, 25 € assentat, mentre que dret val 10€. A la part de dalt, 15€. No hi ha problema en canviar-se de lloc sinó està ple, nosaltres ho vàrem fer.


Sortint de l’espectacle, passem pels jardins de Heldenplatz. Aquí és on s’agafen els autobusos turístics. 

Al costat, hi ha uns altres jardins, Burggarten. En aquests, hi ha una estàtua dedicada a Mozart. Tots els jardins son molt acollidors, i en ells hi ha molta gent prenent el sol, aprofitant el bon dia que fa.

Travessem el carrer hi arribem a la plaça Maria-Theresien-Platz; aquí hi ha el museu d’història de l’art de Viena www.khm.at, el museu d’història Natural de Viena www.nhm-wien.ac.at i just al davant, el Kunsthallewien www.kunsthallewien.at. Aquesta zona rep el nom de Museum Quartier (barri dels museus). 

Donem una volta pel carrer Mariahilferstraße de nou, però com que ja el vem veure ahir, marxem. Molt a prop d’aquí, hi ha el Naschmarkt www.wienernaschmarkt.eu, una gran zona a l’aire lliure, on hi podem trobar des de restaurants de tots tipus, a parades típiques de fruites, bolets, … Els preus, sobretot dels bolets, veiem que son molt més econòmics que els preus del nostre país. 

Val la pena fer-hi una passejada. En un d’aquests llocs decidim parar per prendre algo, i més tard, hi tornem per dinar. 
Com que encara és aviat per dinar, ens arribem fins a la òpera, que està molt a prop d’aquí. L’edifici, de fora, no és res de l’altre mon, molt gris, de dintre però, conserva un estil propi, clàssic i retro, però bonic. 

Ens ensenyen tot el que es pot veure, des de la part de darrera, fins a la platea, inclús la llotja presidencial!!! 

La visita a la òpera www.wiener-staatsoper.at dura una hora, i la fan en diversos idiomes, no en català. L’entrada val 6,50 €. 
Per dinar ens decidim per un lloc que fan peix i marisc, el Umar www.umarfisch.at. A l’apartat Stande, de la pàgina web del Naschmarkt, hi ha tots els estands del mercat. Molt bo tot, una mica car.

L’església de Sant Carles de Borromeo www.karlskirche.at és un dels edificis amb més encant de la ciutat. Aquesta està als jardins Resselpark. L’estany que hi ha al davant permet tirar fotos increïbles. A més, la cúpula de color verd turquesa amb tons daurats encara la fan més vistosa.
Caminem per Argentinierstraße, de principi a fi; volem anar al palau jardi Belvedere. Hi ha varies entrades, nosaltres entrem per la de dalt. Aquí és troba el museu Belvedere www.belvedere.at/de, que no entrem. Els jardins i els palaus, com no, son majestuosos, però no tant bonics si els comparem amb els que vam veure ahir. Anem baixant, fins a l’altre palau, el de baix.

D’aquí fem un canvi radical de zona, i per fer-ho, agafem el metro. Anem fins als jardins més coneguts de Viena, el Prater. Aquí hi ha un parc d’atraccions, bàsicament per nens. Donem una volteta, fins que marxem amb metro de nou. 

Ara creuem el Danubi, i ens quedem a la zona de la ciutat moderna. Aquí, al ser dissabte, està tot molt mort. Lo millor, es contemplar l’arquitectura dels espectaculars edificis. Caminem una estona per Donaupark.

Per travessar el gran riu Danubi, i tornar cap al centre, hi ha la possibilitat de passar per un petit pont just arran de l’aigua. La sensació és molt xula. En aquesta zona, aprofitant que hi ha el riu, hi ha uns quants xiringuitos montats, però no ens agraden massa, i passem.

Abans de sopar anem a prendre algo a la zona peatonal propera a l’església Ruprechtskirche www.ruprechtskirche.at. Bon lloc, bastant animadet ja que avui és dissabte. Una pinya colada que baixa de conya després d’un dia com el d’avui.

Per sopar anem a un restaurant Grec, l’Orpheus www.restaurant-orpheus.at, al carrer Spiegelgasse, un dels que surt de Stephansplatz!! Si, ens encanta menjar cada dia coses diferents. El problema, el mateix del dia abans; hi anem massa tard i ja no podem sopar a la terrassa. El sopar, correcte, amanida grega, pop a la graella, i un altre plat a compartir, més un parell de copes de vi blanc, total 45,60 €.

Tot passejant, tornem cap a l’hotel. Abans d’arribar-hi però, fem un gelat a una gelateria artesanal Eis-Greissler www.eis-greissler.atque hi ha al cèntric carrer Rotenturmstraße, 14 i que sempre està plena de gom a gom. Molt recomanable. És una gran tradició menjar un gelat a Viena.
Una de les moltes coses que ens queda pendent, és la d’agafar el barco que et porta amb una hora a la capital del país veí, Bratislava. Des d’aquest punt, és on s’agafa aquest barco. Diuen que el viatge és un autèntic plaer; per tant, una bona recomanació seria tenir un dia de més per poder fer aquesta visita tranquil·lament.

Nosaltres ja anem a dormir, ja que demà marxem cap a la República Txeca; Praga és el nostre pròxim destí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s