Tailàndia


Diumenge 2 d’agost: A les 17:30, sortim de la T1 de Barcelona amb Turkish Airlines direcció Estambul amb una gran sorpresa; mentre estem fent cua per embarcar, ens criden per la megafonia i ens donen seients de primera classe, sense cap motiu. Potser es que vem fer la reserva en tant de temps que hem tingut aquest petit privilegi!!!! La veritat és que es va molt bé a primera classe; llàstima que no sigui tot el trajecte!!!

L’equipatge que portem per marxar és una gran maleta que facturem, i una motxilla que pugem a l’avió.


Dilluns 3 d’agost: Després de fer parada a Istanbul, i de donar una volta per la terminal internacional de l’aeroport, sortim pràcticament a mitjanit amb Turkish de nou cap a l’aeroport de Suvarnabhumi de Bangkokwww.bangkokairportonline.com, arrivant sobre la una del migdia.

Després de passar els controls, sortim i fem canvi de moneda al aeroport. Agafem un taxi i cap a Bangkok. Tardem una bona estona en arribar al Hotel Dream www.dreambkk.com, ja que l’aeroport està situat a uns 45 quilòmetres de distància. Aquest és un luxós hotel de cinc estrelles situat al cor de Sukhumvit Road, en una zona plena de botigues de prestigi, restaurants, discoteques, grans centres comercials, …

Hi ha diferents tipus d’habitacions, de més grans i petites, com a tot arreu; nosaltres ens quedem amb una Clàssic Room; aquesta està totalment equipada amb llums sota el llit, una gran TV de plasma, minibar, aire acondicionat, wifi i un bany ben complert.

Sortim de l’hotel, i caminem fins al Skytrain. La parada més propera que tenim a Sukhumvit Road és la E4 Asok. Molt aprop també hi ha la parada de metro de Sukhumvit. Anem fins a Siam Center. El mitja de transport és molt ràpid i còmode. Per comprar el bitllet, hi ha unes màquines expenedores a l’entrada.



En aquesta zona, és on es concentren la majoria de grans centres comercials de Bangkok; entre ells trobem el MBK www.mbk-center.co.th/en/index.php, el Siam Center www.siamcenter.co.th/main.php, el Siam Discovery www.siamdiscoverycenter.co.th/main.php, el Centralworld www.centralworld.co.th/default-th.aspx i finalment el Siam Paragon www.siamparagon.co.th/v3/index2.html (el més luxós de tots).

Una de les coses que val molt la pena a Tailàndia són les compres; allà, al Siam Center vem trobar una botiga de Dsquared, amb els preus rebentats!!! I pel que ens van dir, els productes eren totalment originals. Entrem a tots els centres comercials. 

El que també val la pena veure, és el MBK; aquest és diferent que els altres, tot molt atapait. Sortim ven firats i anem a l’hotel a deixar les boses; ja comencem a intuir que més tard o més d’hora haurem de comprar una altre maleta.

El trànsit, és caòtic!!!



Com que ja ha passat el dia, ens parem a un bar que fa cantonada entre Sukhumvit Road i el carrer del nostre hotel. Allà, mentre prenem una cervesa, veiem passar la gent pel carrer. De tant en tant, també passa alguna enorme rata!!!!

Per sopar anem al restaurant Zenze www.zensebangkok.com que es troba a la planta 17 del Centre comercial Centreworld. 


Paguem 4.785,00 THB (114 €) per un menjar i un servei d’alçada. Es poden escollir diferents cuines, entre elles, japonesa, tailandesa, italiana, india, … Nosaltres, tot i ser el primer dia que estem a Bangkok, ens decantem pel menjar japonès. Tot està deliciós, això si, demanem una quantitat bestial de menjar!!! Tempura, Makis, amanides, …. 100% recomanable!!! 

Les vistes son molt bones, al igual que l’ambient. Quina gran manera de disfrutar el primer dia de viatge. 

La temperatura ara és ideal. Durant el dia, la xafugor i la calor s’impregnen a la roba.



Dimarts 4 d’agost: No ens entra l’esmorzar al hotel, per tant, cada dia ens em de buscar la vida pels trobar llocs pels voltants, però no es pas un problema; al estar ben centrics, hi ha de tot.

Avui fem les visites als principals temples de Bangkok. Agafem el metro a Sukhumvit i anem fins a Silom, i allà agafem el skytrain i anem fins a la última parada, S6 Saphan Taksin. Des d’aquí, hi ha el moll de Sathon Fang (Sathon Fang Pha Nakhon Pier‎). El riu a bangkok és molt important; un altre mitja de transport és agafar un barco, i anar reseguint riu amunt; cada poc temps, va parant als diferents molls. Ens fem amb un mapa per tenir clar a on em de baixar en cada moment.

En aquesta zona podem trobar els hotels més cars i luxosos de Bangkok, com el Mandarín Oriental, o el Shangri-la. Alguns d’aquests hotels tenen el seu propi moll i els seus propis barcos.

El primer temple que visitem és el Wat Arun www.watarun.org. Per anar-hi s’ha d’agafar el ferry que et porta a l’altre canto de riu (Wat Arun Cross River Ferrry Pier). La característica més cridanera del temple Wat Arun és la seva Prang central (la torre). Uns graons bastant pronunciats i difícils de pujar i baixar, porten a les dues terrasses, sent l’altura d’entre 66, 80 i 86 metres. El temple va ser construït durant els dies en què Ayutthaya era l’antiga capital de Tailàndia i es coneixia originalment com Wat Makok.



Tornem amb el ferry a l’altre cantó i visitem el temple Wat Phra Kaew, més conegut pel temple del Buda Esmeralda. Aquest és el temple budista més important de Tailàndia, localitzat al centre històric de la ciutat, al districte de  Phra Nakhon, dintre dels terrenys del Gran Palau.

L’edifici principal és el ubosoth central, en què es troba el Buda Esmeralda. Tot i que és petit en grandària, és la principal icona religiós del poble tailandès. La llegenda explica que l’estàtua es va crear a l’Índia, però que ca tenir un llarg trajecte abans d’arribar a Bangkok. Després de segles de canvis d’ubicació, el general Chakri el va agafar de Vietiane i el va portar a Thonburi per a després dur-lo a la seva localització actual.

Tot i ser bastant d’hora, la suor ja s’ens marca als jerseis. El temple mereix una bona visita.

Altres temples de Bangkok: el Wat Benchamabophit, és un temple budista situat al districte de Dusit, també conegut com al temple de marbre, sent un dels més bells temples de Bangkok i súper turístic.

El temple Pathum Wanaram és a la zona centre de la ciutat, davant dels centres comercials de Siam Paragon i Central World, al carrer Pra Ram 1. Més modern que els anteriors, està completament rodejat de grans jardins i un castell.



Després de veure el gran temple del Duda Esmeralda, fem una parada, en un “bar” que hi ha al costat d’un moll. Degustem per primera vegada la famosa cervesa tailandesa, la Singha. 




Tornem al moll i anem fins a la parada que ens porta a Khao San Road.


Aquesta famosa zona, és típica entre els viatgers/motxilers que tenen un pressupost baix per viatjar a Tailàndia ja que hi ha molts hostels. Tot i això, és recomanable fer una visita al lloc per veure-ho. També és un bon lloc per contractar excursiona, ja que hi ha moltes empreses de turisme situades per aquí.

També està ple de bars i discoteques pels turistes, estudis de tatuatges, cafès internet ….



Com que ja son les tres passades, aprofitem per menjar un fantàstic Pad Thai que prepara una dona amb un carro. Els preus, tirats!!! Per un euro i mig mengem els dos i la veritat és que està deliciós.



Tornem al moll, en el moment en que es posa a ploure; per sort, només son quatre gotes. Ara baixem al moll Ratchawong, que és el que queda més proper de Chinatown.

Això és un altre món. Carrers encara més estrets, innundats de gent, botigues al carrer, aromes especials, .. vaja, un autèntic espectacle. Ens crida molt l’atenció les diferents parades de menjar que hi ha!!! Algunes fan una mica de fastig i tot.

Quan hem voltat una estona, decidim canviar de zona, i per fer-ho, agafem un tuc tuc, el mitja de transport més ràpid per moure’t per la ciutat, ja que aquesta zona més antiga no disposa de parades ni de metro de de skytrain.

El tuc tuc ens intenta portar a la botiga d’un amic, però després de dir-li tres o quatre vegades, ens porta fins al MBK. Unes voltes per la zona, i decidim tornar cap a l’hotel.

Una de les coses curioses que té aquesta zona, és la diferencia de nivells, és a dir, al carrer, hi ha una vida totalment diferent que la que hi ha a la zona dels centres comercials. 



Com que arribem al hotel que encara és clar, pugem a la piscina que hi ha al blog anex de l’hotel. El millor moment del dia; encara amb la calor al cos, els moments de relax son molt agraïts. La temperatura de l’aigua es perfecta. 





Per sopar, agafem el metro a Sukhumvit i anem al restaurant Vertigo del hotel Banyan Tree, a la zona de Silom www.banyantree.com/en/bangkok/experience_the_resort/dining/vertigo_and_moon_bar

Aquí tenim feta la reserva amb molt temps d’antelació, ja que es un restaurant únic al mon per la seva fantàstica localització. Al cap damunt de l’hotel, a l’aire lliure, amb les millors vistes de Bangkok amb gran diferència. El menjar, però, deixa molt a desitjar per la gran clavada que ens fan!!!! Al final, paguem 8.474,40 THB, que al canvi son uns 200 euros!!! Tot i això, es restaurant esta a rebentar. 

Després de sopar, fem una copa al Moon Bar. En aquest s’hi pot entrar vestit normal.

Un altre dels restaurants situats a les altures de Bangkok és el Sirocco www.lebua.com/en/the-dome-dining/sirocco-restaurant/, però en aquest és obligat vestir be per poder-hi entrar.



Dimecres 5 d’agost: Ja que haviem passat ja un parell de dies a Bangkok, ens venia de gust sortir i veure algo diferent; teniem ganes d’anar a Ayutthaya.

Ayutthaya és una capital antiga, però ta,bé una ciutat moderna, a 85 quilòmetres al nord de Bangkok. Antigament, era la capital del regne tailandès, en el seu moment més poderós.


La manera més barata i millor d’anar-hi és amb el tren. Totes les línies cap al nord i nord-est de Bangkok surten de l’estació Hua Lamphong. Aproximanament és tarda una hora i mitja. Els bitllets de segona classe costen 35 Bahts i els de tercera classe només valen 20 baths (mig euro). Els horaris de trens per anar a Ayutthaya www.railway.co.th.

Anem a l’estació de Hua Lamphong, la principal de Bangkok. El tren surt al cap de poc d’arribar-hi. El trajecte es força entretingut. La velocitat del tren, com no, és súper lenta!!! De tant en tant va parant, a diverses petites poblacions. Entre parada i parada, inclús ens dona temps de sortir a fumar a fora.



L’estació d’Ayutthaya està al est de l’illa central. La manera més fàcil d’arribar a Naresun Road és caminar directament de l’estació cap al riu i agafar el barco transportador per creuar el riu per només 2 bahts.



La majoria de temples d’Ayutthaya estan en mal estat, això si, per veure les ruines et fan pagar a tot arreu. Nosaltres ens ho vam fer tot caminant, a més de 40º!!! Segurament és el dia més calurós que recordem de les nostres vides!!!

És pot entrar vestit de la manera que vulguis, tant amb tirants com amb pantalons curts, ja que no hi ha cap codi de vestir. L’entrada costa sobre els 30 bahts.

Els principals temples d’Ayutthaya són el Wat Phra Samphet, el Wat Ratchaburana i el Wat Phra Mahathat.

El primer és troba a Sri Samphet Road i és el temple més gran d’Ayutthaya. Està dintre del territori del Palau Reial.


El segon és troba a Naresuan Road. Està ple de Prangs, ideals per tirar fotos des de dalt.


El tercer, és un dels que encara si poden trobar algunes estàtues de Budes intactes, algunes guardines amb túniques grogues, que realsen més l’escultura. És en aquest on trobem el famós arbre que ha crescut al voltant d’un cap de Buda, segurament una de les imatges més típiques de Tailàndia. 




Tot tornant cap al tren, aprofitem per prendre una cervesa a un bar-menjador obert, a prop de l’estació de tren, ja que les forces comencen a fallar.


A l’arribar a l’estació de Bangkok, després del trajecte, ens trobem amb una petita anecdota. Just al sortir del tren, toquen les 6 de la tarda, i de cop sona per megafonia una cançó, i tots els tailandesos es paren i es posen a cantar, i només es veuen els sorpresos turístes caminant. Per educació, i per desconeixen-se del que passa, també ens parem. Al cap d’uns moments, tot torna a la normalitat.



Passem una estona a la piscina, per fer temps fins al vespre.

Per sopar anem al restaurant Mango Tree www.coca.com/mangotree, a la zona de Silon, propera al mercat nocturn de Path Pong. Aquest és un gran clàssic ja que ens el recomanen a tot arreu i també surt a la Lonely Planet. Ens costa una mica de trobar, ja que està amagat. El restaurant està ben ple. Disposa de terrassa a l’aire lliure i un gran menjador a l’interior. La decoració, típica de Tailàndia. L’ambient és fantàstic. El menjar està molt be, al igual que el preu. Un bon Pat Thai, acompanyat d’un pollastre amb fruits secs. Total, 2.253,96 THB (54 €). Bastant recomanable.



Al sortir del restaurant, aprofitem per donar una volta i per fer unes compres al mercat nocturn de Patpong, el més famós i amb més afluencia de turístes de la ciutat. Aquí, tot son imitacions, però de bona qualitat, almenys les que ens vem quedar nosaltres. Es necessari regatejar qualsevol cosa, ja que els primers preus que donen son elevadissims per uns productes falsificats.

Als carrers que donen al mercat, també hi ha paradetes, i es en aquestes on es poden trobar millors preus i segurament millors productes.

Està ple de bars obert, amb noies ballant al damunt de les barres.També hi ha molts llocs on fan el famós espectacle del ping pong. Son una mica pesats oferint constantment aquest show.
Si es que es vol és anar de copes, probablement el millor club de Bangkok és el Bed Supper Club, a la zona de Sukhumvit www.bedsupperclub.com; imprescindible passar-s’hi a fer una copa.



Dijous 6 d’agost: El darrer dia sencer que estem a Bangkok, ens em de llevar molt aviat, ja que el dia anterior vem decidir contractar, al mateix hotel, una excursió al mercat flotant de Damnoen Saduak.


A les 6 sortim amb una furgoneta, juntament amb altres turístes, cap al famós mercat. Aquest, està situat a uns 90 quilòmetres a l’oest de la ciutat.

Encara que ja no es una mostra de la forma de vida dels tailandessos, no deixa de ser interessant fer-hi una visita. En el mercat flotant podem veure com es fa la compra venda de verdures, fruita i altres aliments, com peix i carn. Productes per turístes també n’hi ha la tira.

Els canals son bastant caòtics, amb petites canoes per tots els cantons, xocant sovint entre elles. A nosaltres ens hi porten a donar unes voltes; es increïble la gran quantitat de canals que hi ha. De totes maneres, la millor manera de veure-ho és des de dalt del pont que creua la zona.




Una de les coses que la Cris s’atraveix a fer és posar-se una gran serp a sobre, just per fer-li un parell de fotos. També aprofitem per comprar la famosa pumada del tigre. L’amabilitat de la gent és del millor que veiem.






Arribem cap al tard a Bangkok. Aprofitem per sortir a fer les últimes compres.

Per sopar anem al restaurant Eat Me, un australià de Bangkok www.eatmerestaurant.com, molt agradable i tranquil, i amb un menjar molt elaborat; segurament el millor, després del Zenze. Compartim un carpaccio de tonyina, i desprès una amanida de llenties amb formatge feta i un Risotto de pesto, tot acompanyat per un SpyValley sauvignon blanc; postre de fruits del mar, cigaló de Baileys i un bon gin tònic de Bombay. Paguem 4.740,10 THB (112 €). Molt recomanable, tot i el preu.

Una altre de les activitats que es poden fer, si es disposa de temps a Bangkok, és anar a veure un combat de Thai Boxing, molt admirat en aquest país. L’estadi més gran i conegut és el de Lumpini www.muaythailumpini.com.

Per poder fer un àpat mentre es navega pel riu, hi ha dos empreses que ho fan: son Manohra Cruises www.manohracruises.com i Loy Nava  www.loynava.com. Nosaltres no en vem fer cap, ja que els dies passen volant i personalment creiem que hi ha coses millors per fer.




Divendres 7 d’agost: Arribem al mati, ven aviat a Chiang Mai, la ciutat més gran del nord de Tailàndia; agafem les dos maletes que portem, i sortim en busca d’algun taxista que ens porti fins al hotel que tenim reservat. Al aeroport, hi ha varis tipus de taxis; els que estan per una espècie d’empresa privada i els que van per lliure. Agafem un de privat.


De camí cap a la ciutat, poc més de 15 minuts, el taxista diu que ha de parar a posar gasolina!!!! De fet això no ens importa ja que el preu l’hem pactat al mateix aeroport amb una secretaria que els hi organitza la feina. El curiós del cas però, es que va posar gasolina amb el motor engegat!!!! I nosaltres a dintre, com no, flipant!!! Jo tenia entès que això no era possible, però ja veig que estava equivocat. De totes maneres, encara no ho he provat mai de fer jeje

Finalment, arribem al hotel De Naga www.denagahotel.com, situat dintre de les muralles de la ciutat; aquesta esta dividida en vaires parts. La part central, forma un quadrat, totalment rodejada per un canal; encara es conserva a algun lloc les muralles que la protegien anteriorment. I fora a les muralles, hi ha varies zones, però sens dubte, la millor és la part sud-est. En aquesta zona es on es fa el mercat nocturn, i es també on es concentren la majoria dels hotels.

Sense temps per perdre, sortim de l’hotel per visitar la ciutat. Es nota que estem al nord, ja que el clima, tot i fer una forta xafogós, no es tant fort!!

El primer temple budista al que ens parem es Wat Pan Tao, un edifici espectacular recobert de fusta, i antigament un palau reial.

Just al darrera, n’hi ha un dels més espectaculars de la ciutat, el Wat Chedi Luang. Està ple de monjos, homes joves, vestits amb llargues túniques de color taronja. Son nens!!! El temple es súper recomanable, ple d’estàtues de buddha per tot arreu.

  

Just al sortir del temple, un aiguat ens enganxa per sorpresa, per tant parem a una espècie de bar que hi ha al davant i aprofitem per descansar una mica.

Quan la cosa para, les tempestes no duren massa estona, comprem un paraigües i seguim fins arribar al Wat Phra Sing, el més gran de la ciutat i en el que si troba el buddha més venerat. 


A uns 16 kilòmetres  de Chiang Mai, es troba Doi Suthep, una muntanya que alberga el Wat Phra That Doi Suthep, un important centre de peregrinació que alberga la imatge de Thorani, la dehesa que li brota aigua del cap. Per desgracia no vam poder-hi anar ja que només vam disposar de dos dies a Chiang Mai, i la gent ens deia que si feia mal dia no ens aconsellaven anar-hi.




Quan tenim gana, mirem una mica la guia i agafem un dels taxis independents que hi ha, els pares per carrer, puges al darrera de la camioneta, i quan vols baixar li fas un crit. 




Anem al The Whole Earth www.wholeearthrestaurant.com, una casa típica de la zona, i mengem un bon Pad Thai acompanyat d’una Singha www.singhabeer.com. Tot molt correcte, inclús el preu 819 THB.


Ens passem tota la tarda voltant pel poble, però no per la part central, sinó per la part est. En aquesta zona, cada pocs metres hi ha referències al buddha. A les cases, tothom té el seu propi.




Ens passem tota la tarda voltant pel poble, però no per la part central, sinó per la part est. En aquesta zona, cada pocs metres hi ha referències al buddha. A les cases, tothom té el seu propi.


Al vespre anem a sopar al costat del riu. En aquella zona hi ha bastants llocs, alguns de disseny, altres més clàssics. Concretament anem al Deck1 http://deck1.rarinjinda.com/, però l’experiència no es massa bona; el restaurant en si es espectacular, però tant els plats (molt ben presentats, però no son massa bons), com el servei, com la música en directe que tenen, es pèssim. Segurament no vam encertar el millor dia. Paguem 1.918,51 THB.

Després de sopar, anem al Night Bazar. Realment, es espectacular. Tot imitacions perfectes i de tota mena: bolsos, motxilles, pantalons, jerseis, maletes, sabates ….. es un no parar. Avui ens dediquem a mirar, a tantejar els preus, i a veure que ens pot interessar. De tornada, agafem el carrer Loi Khor. Aquest carrer està ple de locals per prendre algo, de gent que fa massatges al carrer, de prostitutes, … un autèntic espectacle. No hi ha cap problema en caminar-hi de nit, almenys a aquestes hores.

De tornada a l’hotel, ens trobem un elefant pel carrer!!! Es negre nit ja, i de cop, surt d’un carrer, acompanyat per unes quantes persones. L’hotel ja no queda lluny, anem a descansar.



Dissabte 8 d’agost: L’endemà al matí, tenim una excursió preparada. A les 8 del matí estem llestos a la porta, després de fer un bon esmorzar al bar de l’hotel. La furgoneta ja està llesta. A dins, hi ha bastantes persones; pel que veiem, som els últims de recollir. Entre els altres passatgers, hi ha la Cristina i la Natàlia, dues noies de Madrid, i amb elles fem bona part de l’excursió.



Anem cap als boscos dels voltants de Chiang Mai per pujar amb elefants. Al cap de mitja horeta, hi arribem. Em creuat una gran selva per arribar-hi. Allà, hi ha un parell de casetes, i pels voltants un grupet d’elefants. 

L’excursió dura una horeta i algo, i està molt bé. Cada elefant porta el seu propi guia, i a sobre, nosaltres asseguts en una espècie de cadira, una mica incomoda per cert. 




La part més xula és quan creuem el riu.


Sortint d’aquí, agafem el cotxe, hi anem cap a un altre lloc. Allà ens deixen al poblat d’una tribu, per veure les coses que fan i com viuen. A una nena petita, li comprem uns collarets que ha fet ella. Les condicions no son massa bones, però diria que son feliços. 

Des d’allà, sortim a peu cap a la cascada de Maewang. Hi ha uns 20 minuts a peu, que passen molt ràpid ja que els paisatges que hi ha pel costat son de pel·lícula. Està ple de camps d’arròs, i gent que hi està treballant.





Un cop a la cascada, després de baixar per un gran pendent, i de travessar un “pont” una mica atrotinat, veiem que hi ha gent que s’està banyant, i ens entren bastantes ganes de posar-s’hi, ja que fa molta xafogor.

La corrent és forta, però això no ens impedeix pas fer una bona remullada.




Tornem per on hem vingut, però ens desviem durant la caminada fins als peus d’un riu, i aquí, ens esperen unes canoes fetes de bambú. En una d’elles ens muntem nosaltres juntament amb les noies madrilenyes i un guia a la part del darrera que es el que controla aquests troncs. La veritat és que ens ho vam passar súper bé, increïble, una de les millors aventures de Tailàndia. Acabem una mica molls, però no es pas un problema. El recorregut dura uns 30 minuts, però és passa rapidíssim.


Sortint d’aquí, anem a dinar. Parem en un altre petit poblet, i allà, ja veiem que en una terrassa, hi ha una taula muntada per tot el nostre grup. El menjar està bé; arròs, pasta, sopa, …. tot una mica picantet. Quan acabem, tornem cap a Chiang Mai.




A la tarda, cau durant una horeta, una pluja torrencial. Ens amaguem en un bar, i esperem que s’acabi.


Al vespre, per sopar, decidim no anar a cap restaurant. El dia anterior, quan passejàvem per la zona del Night bazar, ens fixem que hi ha molta gent que menja al carrer, en xiringuitos improvitzats i la veritat és que ens encanta; mengem un pad thai, una sopa de fideus i dos cerveses per 2 euros!!!!! Si, sembla mentida però es ven cert. El que no es pot fer es mirar les condicions del xiringuito, per què potser no menjaríem res, però això tant se val.

Després de sopar, anem de compres!!!! I vaja si comprem, tant, que també ens quedem una Samsonite. De fet, quan vam venir cap a Tailàndia, només vam venir amb una maleta, amb la previsió de que aquí ja en compraríem una altre. Tornem amb varies motxilles, jerseis, vestits típics, collarets, cinturons, … es genial

Diumenge 9 d’agost: L’endemà al matí, no tenim temps per fer masses coses; recollim maleta, anem a esmorzar, i després un taxi ens deixa a l’aeroport. Marxem cap a Koh Samui!!!!



L’avió de Chiang Mai surt puntualment a les 9:55 i arriba al petit aeroport de Koh Samui a les 11:35; volem per primera vegada amb Bangkok Airways www.bangkokair.com i la veritat és que molt bé. Els bitllets ens costen molt car, 12.830 THB (300 €), però es que no hi ha cap altre combinació per anar a Samui.


Un cop a l’aeroport, ens recullen amb un autobus, i des d’allà, ens van deixant als respectius hotels que tenim reservats. Nosaltres anem a l’hotel Anantara http://samui.anantara.com/, al poble de Bophut.

L’hotel està molt bé, a primera fila de mar, amb grans jardins, una enorme piscina, habitació comode, servei excel·lent, bons esmorzars, i molt tranquil. 

El primer que fem es dinar (un bon club sandwitch), al mateix hotel. Les vistes a la piscina i al mar, conviden ràpidament a posar-se el banyador i a provar la temperatura de l’aigua. El dia, molt caluros, ens ho demana. Al cap d’una estona, ja amb el banyador posat, hi anem.



Comentar que la platja, tot i ser especialment tranquil·la, no es d’un color turquesa, d’aquelles que si que hi ha a altres zones de Tailàndia, La sorra és molt fina, blanca, i l’aigua del mar està molt calenta, tant, que al cap de pocs minuts de banyar-te, ja t’hi has de tornar a posar. 

De tant en tant, passa gent del país, oferint el serveis típics de massatges i d’altres, però no en fem cap. El que si que aprofitem és per caminar per la platja, de punta a punta. Pràcticament tota la zona de costa, està plena de resorts de luxe. 

Al final de tot, ni ha un que fem veure per internet, mentre buscavem l’hotel, el Zazen; entrem i reservem per sopar, però no per avui, sinó pel dia següent.


Al vespre, després d’una tarda de sol a la platja (el necessitavem), agafem un taxi i anem cap a la ciutat més gran i important de l’illa, Chaweng. Aquesta, està a uns i hi ha uns 15-20 minuts, segons el trànsit que hi hagi. El descontrol és molt gran, cotxes per aquí, cotxes per allà, motoristes sense casc, … i moltes bocines sonant al mateix temps.

Chaweng és un altre descontrol, com un Lloret de Mar, a lo bestia. Tot està obert, les botigues no tenen un horari fix; gent amb monos pel carrer, infinitat de restaurants i bars de cara al turista, les típiques cadenes com Starbucks i Mc’Donal’s, .. i molts cotxes, però es guapo. Caminem, d’amunt a avall, mentre decidim a quin dels molts llocs soparem.

Després de voltar, anem a sopar al Rice www.ricesamui.com, un restaurant lounge Italià. Per sopar, paguem 1.588,90 THB i la veritat és que està bé. L’espectacular entrada fa que et miris el lloc. Sopem a la terrassa que hi ha al primer pis, amb vistes al carrer. Molt Recomanable. Després de sopar, voltem una mica, tornem a la parada de taxis, i de nou cap a l’hotel.



A la nit, els jardins de l’Anantara son encara més espectaculars gràcies a la bona il·luminació que tenen.

Dilluns 10 d’agost: L’endemà al matí, anem d’excursió. El buffet de l’hotel no té paraules!!! Brutal!!! Hi ha de tot i més, i clar, no ens en podem estar i ens inflem de menjar.

A les 9 del matí, ja estem al port de Bophut, lloc d’on sortirà l’embarcació que ens ha de portar al parc nacional d’Ang Thong, un conjunt d’illes desavitades que disten unes quantes milles de Samui. 

Des d’aquest mateix lloc és on s’agafa el barco per anar a les veines illes de Koh Pangan i Koh Tao, molt conegudes també. A la primera és on és celebra cada més la famosa festa de la lluna plena “The Fool Moon Party”, i la segona, és coneguda ja que és un bon lloc on fer submarinisme. Potser que la propera vegada que vinguem cap aquí, hi fem una escapada.



Al matí, ja es nota la xafogor i la calor ja comença a apretar. El trajecte amb barco passa ràpid, i el ventet és ideal. Arribem a un punt, al costat d’unes grans masses rocoses sobre l’aigua, i ens banyem; amb les ulleres intentem veure el fons del mar, però està bastant remogut i no es veu res.



Continuem el camí, fins a l’illa més important; aquí, hi ha un xiringuito, bastanta gent, i un munt de caiacs per llogar.



En aquesta illa, hi ha la Blue Lagoon, un espectacular llac interior, de color turquesa, que va servir per inspirar la pel·lícula de “La Playa”. Per arribar a dalt, s’han de pujar unes quantes escales estretes, s’ha de passar entremig d’unes grans roques, i algunes traves més, però val molt la pena; la vista, des del punt més alt, i des del punt més baix.


Sortint d’aquí, tornem a agafar la barca, i anem a una altre petita illa, la única que està habitada, lloc on dinem. Ens tenen preparat un bon bufet, amb productes de tots tipus. Disfrutem bastant menjant, ja que està tot molt bo.


A la tarda, després del dinar, ens acosten fins a una altre de les illes, i en aquesta ens hi passem una estona, ideal per prendre el sol, fer fotos i banyar-se. Estem al paradís. No volem tornar!!!!



Per sopar anem al restaurant que havíem reservat el dia anterior, el Zazen www.samuizazen.com.  



Es menja molt bé, productes de mar acompanyats d’un bo vi blanc. Després de sopar, tornem caminant per la platja.



Dimarts 11 d’agost: El següent dia, el temps segueix sent igual de bo que els anteriors. Agafem els trastos, i anem caminant fins al poble. Allà, veiem un garatge on lloguen motos, i dit i fet, deixem el passaport, i ens donen una moto, més o menys en bon estat. D’aquesta manera, serem lliures per fer el que vulguem. Les distàncies a Samui, son relativament curtes si et vols moure pot, però llargues si es vol veure tota l’illa, a més, el que dèiem, hi ha bastant trànsit i la gent corra molt.



Ja amb la moto, anem a veure la principal atracció de l’illa, el gran buda. Està molt a prop de Bophut, a 10 minutets com a molt. Allà, donen un mocador gran a la Cris, per tapar-se una mica les cames; al baixar, uns monjos ens regalen un braçalet, que segons diuen, em de portar sempre i no treure mai!!!!


Unes amanides al The Pier hwww.thepier-samui.com per dinar, algo fresc, just davant del “port”, per dir algo, de Bophut.



A Chaweng és possible comprar gasolina pel carrer, i sense necessitat d’estar en una gasolinera. Ni ha per tot arreu, en ampolles de vidre normals, com si compréssim qualsevol beguda alcohòlica.




Per sopar, al mateix poble de pescadors, Bophut, al petit carrer principal, ens posem en un restaurant Italià, petit, que té unes taules just a la sorra de la platja …. és un lloc idíl·lic…


Mentres sopem, veiem al cel un munt de punts de llum que es van movent; estem ven intrigats, no sabem pas que es; al cap d’una estona, a la mateixa platja que estem, a pocs metres hi ha una gent que està encenent uns estels, que més endavant s’eleven. Quina imatge més bonica.

El darrer dia, preparem les maletes, ja que a la tarda, canviem de destí. Esmorzem com deu mana, i agafem la moto de nou, per anar a donar una volta per l’illa; busquem una platja secreta.

Abans de marxar, vam llegir uns fòrums, i en aquests es parlava d’una platja amagada entre la vegetació, difícil de veure, … doncs finalment, desprès de buscar i caminar, la vam trobar; la sorpresa nostra va ser que allà hi havia altres catalans, que com nosaltres, també havia trobat la fantàstica platja d’aigua transparent, sens dubte, la millor de l’illa, fins al moment. 


El darrer dia, preparem les maletes, ja que a la tarda, canviem de destí. Esmorzem com deu mana, i agafem la moto de nou, per anar a donar una volta per l’illa; busquem una platja secreta.



Al migdia tornem la moto, ens tornen al passaport, passejem una estona pel poble pescador de Bophut “Fisherman’s Village”. Al estret carrer que la nit abans vam sopar, també hi ha algunes botiguetes. La Cris aprofita per comprar un parell de vestidets monissims.

Després anem cap a l’hotel; allà passem les darreres hores abans no marxem, entre el bar i la piscina.


Alhora pactada, el taxi ens recull i ens deixa al petit però bonic aeroport de Samui. Hi ha algunes botiguetes on comprar algun record de l’illa. Singapore ens espera!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s