Polinèsia Francesa


Vem sortir d’Auckland a les 19:30 destí Pappette. Al cap de 5h de vol, vem aterrar a l’aeroport internacional. Eren les 2:30h de la matinada del dia 18 de Juliol.

Resulta que aquest dia el vem fer dos vegades perquè havíem travessat la barrera horària!!!

Quan baixes de l’avió notes una xafogor terrible!! i més si vens de New Zealand on era ple hivern. Al entrar a la terminal d’arribades, uns músics ens donaven la benvinguda, i unes noies tahitianes ens posaven collarets de flors!!!

Recollim les maletes i sortim cap a la terminal, on ens espera una noia que ens acompanya al hotel que tenim aquesta nit www.sofitel.com/sofitel/fichehotel/gb/sof/0547/fiche_hotel.shtml. L’hotel està molt a prop de l’aeroport. No tenim temps per res, ja que un avió ens surt cap a Moorea a les 10h del matí.


Dissabte dia 19: Desprès d’esmorzar, una taxista ens acompanya al aeroport domèstic de Pappette; es exactament el mateix que el que vem arribar, però aquesta es la part on surten els avions entre illes.
 
L’aeroport domèstic és molt petit, només hi ha un bar i un parell de botigues per entretenir-se; per facturar no tenim cap problema ja que les maletes no superen els 20 Kg. Únicament tenim 10 minuts de vol.



Deu minuts abans de l’hora, ens fan anar cap a l’avioneta!!! Es súper petita i només té uns 15 passatgers i entre el pilot i nosaltres no hi ha ni portes ni res…

La sortida de l’avioneta es perfecta; volem a poca distancia del mar (uns 100 aprox.). Està molt bé poder veure la barrera, les diferents tonalitats de blaus, les platges … L’única cosa que no va tant bé es que quan estem apunt d’arribar, el fort vent fa moure molt l’avioneta; la veritat es que fa acollonir una mica ja que sembla que no es pugui controlar.
 
Per sort el pilot es un geni i fa aterrar l’avioneta perfectament!!! Ja estem a Moorea!!! El trasllat fins l’hotel també el tenim programat.

Aquí estem 3 nits al hotel Sofitel Ia Ora  www.sofitel.com/sofitel/fichehotel/gb/sof/0566/fiche_hotel.shtml a un bungalow de platja. Per sort els tenen tots plens i ens acaben donant un bungalow overwater.
 
L’hotel es una passada, la millor platja de Moorea, l’aigua transparent, els esmorzars súper complerts, música tahitiana … no hi ha cap cosa a dir. El dia ens el passem entre la platja i el bungalow; a la tarda, a les 18h tenim una excursió programada: el Tiki Village www.tikivillage.fr/.

 

No val massa la pena, es millor gastar-se els diners amb altres excursions. El sopar no es massa bo i a sobre es molt car (al hotel ja ens van avisar). L’espectacle acaba tard, cap a les 23h.


Dissabte dia 20: El sol a Polinèsia surt molt aviat, per tant els horaris podem dir que son molt diferents a aquí; a les 6:30h ens llevàvem, i a les 7 ja anàvem a esmorzar. Quines farres!!
 
El dia ens el vem passar entre la platja i el bungalow. Sobre les 12h vem rebre una trucada molt especial!!! Éreu vosaltres que estàveu sopant i teníeu ganes de saber de nosaltres!!! Ens va fer molta il·lusió i ens vem estar una bona estona enriolant sobre coses que hem fet o coses que ens han passat.



A la tarda, vem llogar una bicicleta per anar fins al poble del costat (Vaiare) per repostar algunes Heinekens i Snacks. Al hotel tot es molt car i val la pena fer una escapadeta.

 
El vespre sopàvem al hotel, ja que preferíem no sortir de l’hotel per la comoditat; cada dia hi havia un buffet diferent: avui tocava el Pacific!!

Diumenge dia 21: El dia no va acompanyar; tot ven tapat i sense previsió de que la cosa millores. Total que vem decidir llogar un cotxe i donar una volta a l’illa. Ens van donar un Peugeot 306. Per desgracia nostra però, no ens va servir de massa ja que diumenge està absolutament tot tancat!!!

Estan les botigues tancades vem anar al punt més alt de l’illa, Belvedere; des d’allà és poden veure les dos baïes, la de Cook i la Opunohu.




Al vespre, al buffet teníem cuina asiàtica.


Dilluns dia 22: Al matí, amb un sol terrible, ens sortia l’avió; marxàvem de Moorea per anar a Bora-Bora, l’última parada del nostre llarg viatge. El vol dura 50 minuts i l’avio és més gran que el que ens va portar a Moorea.
 
L’arribada a Bora-bora és espectacular; allà hi ha representants de cada hotel que et col·loquen uns collarets de flors, diferents segons l’hotel. Desprès, reculls les maletes i els mateixos que et recullen te la posen al vaixell; cada hotel en té un de privat que fan servir de taxi.

Ja teníem ganes d’arribar al pròxim hotel. Aquest cop havíem agafat un Intercontinental www.ichotelsgroup.com/intercontinental/en/gb/locations/overview/bobhb. Al port, ens van venir a rebre les recepcionistes i ens van ensenyar tot l’hotel abans d’emplenar les respectives fitxes. Aquí teniem un bungalow overwater i la veritat es que era espectacular.


A l’arribada també ens van oferir una botella de champagne francès que ens va anar molt bé ja que feia moltíssima calor.

 
El bungalow era molt gran, amb menjador, habitació, banyera i dutxa separades, una gran terrassa i el solàrium, amb una escala per baixar al mar!!! Ens vem quedar sense paraules. Allò era l’autèntic paradís i teníem tres dies per disfrutar-lo al màxim.
 
Amb tres dies que tenim es tracta d’aprofitar-los al màxim: el primer que fem es anar amb el recepcionista; ell es l’encarregat d’explicar les diferents excursions que es poden fer a l’illa. Al final en vam agafar tres, sopar al Bloody Mary, donar de menjar als taurons i les rayes i les motos d’aigua.
 
Ens vem passar la primera tarda a Bora-Bora disfrutant del Bungalow; a les 17 h es feia fosc, per tant havíem d’aprofitar al màxim les hores de sol. 


Per la tarda fem vida al bungalow; el sol es pont sobre les 6 de la tarda i la gent sopa cap a les 8; nosaltres intentem allargar una mica i sopem a les 9; aprofitem per sopar a l’hotel (ostres, gambes, amanides, fruita …) on avui casualment hi ha el típic show de la polinèsia.
 
Dimarts dia 23: A les 6 del matí ja sonava el despertador. Quina vista que teníem des de l’habitació. Al cap d’una estona ja anàvem a esmorzar; normalment acostumàvem a ser dels primers. A les 9 h estàvem al port ja que teníem una nova excursió: donar de menjar als taurons!!! La Cris, estava una mica nerviosa, ja que no veia massa clar això de banyar-se mentre els taurons menjaven.
 
Al vaixell erem 6 parelles, uns americans, una anglesos, uns italians i 3 espanyols. A part, tres persones ens acompanyaven. La veritat es que ho tenien molt ben muntat.
 
L’excursió durava Quatre hores i va passar molt ràpid; al principi una volteta per l’illa amb el vaixell, contemplant els increïbles paisatges; al cap d’una estoneta vem arribar al primer lloc on fèiem una parada; ens esperaven els taurons!!!

 

Fa molta impressió, perquè enganyar-se. Tu estàs al vaixell i ells estan voltant per sota!!! Ens tirem a l’aigua, juntament amb els guies que ens acompanyaven; dementre, els guies, donen menjar als taurons i nosaltres ens ho mirem. Es increïble!!! Els taurons et passen pel costat, et toquen, es mengen els peixos al tau davant però res de res. Per ells deus ser un peix enorme o ves a saber que.
 
Al cap d’una estona s’hi afegeixen les rayes ja que senten l’olor del menjar. Ara ja hi som tots. Per un moment penses que no tens escapatòria i es veritat ja que estàs a l’aigua completament rodejat.



L’excursió és molt recomanable fer-la; més tard acabem de donar la volta a l’illa, provem la fruita típica de Bora-bora i ens tornem a banyar amb les rayes, podent-les tocar sense perill.


A les 19:30 h havíem d’estar al port de l’hotel ja que el taxi – vaixell ens portava fins a l’illa. El trajecte fins a l’hotel Intercontinental le Moana era d’uns 15 minutets. Llavors allà un taxi ens portava fins al restaurant http://www.boraboraisland.com/bloodymarys/index.html.
El restaurant es el més típic de l’illa i és va fer famós pel cocktail Bloody Mary!!! Els famosos acostumen a visitar aquest local. Al terra hi ha sorra de platja. A l’entrar, a part de trobar la botiga per comprar alguna samarreta, hi ha l’amo amb una gran parada de peix i carn.

 

Allà ja has de triar el menú que vols per sopar; la nostra elecció va resultar ser molt bona (amanida + gambes a la planxa + tonyina crua). I desprès de les postres, com no, un Bloody Mary. Sobretot, amb un fareu ja que es una beguda horrible!!!

Dimecres dia 24: Quina vista!! Et lleves i et sents afortunat d’estar al paradís; tot i això ja comencem a pensar que ens queden pocs dies de viatge.
 
Avui tenim una nova excursió: la volta a l’illa amb moto d’aigua. Aquesta dura dos hores. Esperava aquest dia amb moltes ganes ja que un amic ens havia comentat que havia fet aquesta excursió i que estava molt bé.

Tenim una moto per nosaltres i a part del guia ens acompanyen dos parelles més. El dia es molt bo ja que el sol brilla com mai i les tonalitats de les aigües de Bora-bora són increïbles.



En una parada que fem vem veure una immensa balena passant per fora el motu.

Al migdia, quan estàvem prenent el solet al bungalow vem rebre les vostres trucades felicitant a la Cristina!! Quina il·lusió que pensin amb nosaltres estant tant lluny. Després vem marxar cap a l’illa amb el taxi. Allà vem començar a caminar pels voltants de la platja pública – Matira Beach (l’única que hi ha) fins que vem trobar un xiringuito al costat del mar. Quina passada!!! La meva pasta estava boníssima i l’amanida de la Cris també. Amb això passem ja que amb el sol no s’acostuma a tenir gaire gana.

 

A la tarda vem anar a Vaitape, capital de Bora-bora. No hi ha molt a dir d’aquest poble; no te res d’especial; no està casi ni asfaltat i només hi ha algunes botigues per guiris (com nosaltres). Això si, les botigues de perles son un altre món. Aprofito per comprar-li a la Cristina una perla ja que ahir era el seu sant. Que feliç que esta, jeje!!!

A la tarda / vespre aprofitem per estar al hotel i relaxar-nos amb les vistes …

Dijous dia 25: El nostre últim dia, per tant ens vem llevar decidits a aprofitar-lo al màxim; “ja tindrem temps de dormir a l’avió”, vem dir.
Com que a les 6 de la tarda sortia el vaixell cap a l’aeroport, doncs ens vem quedar per l’hotel; vem fer piscina, platja, dinar, i com no, un cocktail a la happy hour (cada dia de 5 a 6 de la tarda).



Bora-bora ja és un record. Això si, marxem amb els ulls plens d’imatges i amb les piles carregades per aguantar el llarg viatge de tornada a casa …


La tornada ens va prou bé ja que es compleixen tots els horaris. Al·lucinem amb l’espectacular aeroport de Los Angeles. Després parada a London … 4 horetes i tornada a Barcelona.

I al arribar a casa vem tenir una nova sorpresa (o no), ja que teníem tots els amics que ens estaven esperant, aquests que veu donar vida al nostre blog i els que dia a dia seguíeu les nostres aventures per l’altre punta de món …
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s