Illes Gregues


El nostre primer gran viatge va ser a Mykonos. Buscàvem sol, menjar bé, una mica de festeta i també relax i tranquil·litat … i de veritat que tots els nostres objectius es van complir. Es tracta d’una illa molt visitada, amb una vida nocturna molt accentuada i boja. Existeix un ambient gai, però tant com en qualsevol altre lloc, tants com pugues haver en la illa d’Eivissa. El tracta d’una illa petita i per tant les distàncies són curtes. A Mykonos hi pots trobar tot això i molt més. Per cert, penseu a canviar l’hora!!! Allà és una hora més que aquí.

Dimarts, 8 d’Agost 2006Sortim de Barcelona a les 7:30 destí Mykonos. Durada del vol 3 hores. L’aeroport de Mykonos es petit; no ens fan control ja que es un país de la UE. Ens esperem 10 minutets per recollir les maletes, i desprès, lo típic, sortim fora i ens trobem una noia contractada per l’agencia que ens carrega a un autobús i ens porta cap als respectius Hotels.

La veritat és que aquest viatge és pot fer sol del tot, sense necessitat d’anar a l’agencia de viatges.

El nostre hotel és el Andronikos Hotel Mykonos www.andronikoshotel.com Aquest esta col·locat a l’interior de l’illa, proper al poble de Mykonos (3 minutets amb moto). De fet, trobar hotels davant de mar no es molt habitual. Per cert, l’hotel no es cap cosa de l’altre mon tot i ser un quatre estrelles!!!

El primer que vem fer, desprès de registrar-nos es llogar una moto www.papoutsas-rent.gr/index.php?pid=11&user=det. Es important, ja que al ser temporada alta, no hi havia un estoc massa gran. Per sort, en quedava una, la nostra. Les distancies no son molt grans. De punta a punta hi ha 15 kilòmetres … per tant es pot arribar a tot arreu en 20 / 25 minuts.

La circulació a Grècia és un caos total; d’entrada els motoristes van sense casc, també és habitual veure tres persones amb una moto, i tot això amb policia mirant i passant de tot.

Un cop vem deixar la maleta a l’habitació, i teníem tot arreglat, vem aprofitar per anar a la platja de Agios Sostis. Es la primera que vem veure al mapa. Aquesta esta molt bé, platja de sorra blanca fina amb una aigua molt neta. Al costat, hi ha dos casetes i una petita església amb encant. Ocult, entre les cases, una petita taverna molt acollidora treu el cap; és Kiki’s Taverna. Per ser honestos, no ens pensàvem trobar cap restaurant per aquí. Aquesta taverna no té número, ni telèfon ni electricitat … ni bany!!! per tant està obert mentre hi ha llum solar. Es espectacular la cua que es monta; es aconsellable anar-hi molt d’hora o tardet. Les millors taules són les que donen al costat del mar. Tots els plats estan fets amb una barbacoa de carbó. Hi ha una tela que cobreix el patí. Provem els plats típics de Grècia, com l’amanida de tomàquet amb formatge Feta i el Pop a la brasa. Molt recomanable. Preu econòmic.

El dia ens passa molt ràpid … i a la tarda, sobre les 18h anem cap Hora, la capital de Mykonos. Hora, destaca per la bellesa i màgia dels seus carrerons estrets i laberíntics, cases pintoresques emblanquinades, les flors que adornen les seves balconades, els seus arcs …

En la part baixa del poble trobarem l’anomenada petita Venècia de Mykonos. És la zona més pintoresca del poble, amb les seves cases construïdes apuntades sobre el mar, amb precioses balconades de fusta. Aquestes cases s’han convertit en les més curiosos bars de copes de la illa. En una plaça propera es troba la catedral i una antiguíssima església catòlica.



Molt propers a aquestes, sobre una gran plaça mirador, es troben els famosos molins de vent, que juntament amb el Pelicà Petros són els símbols d’aquesta illa. Al Pelicà el trobes amb absoluta seguretat durant les teves caminades pels carrerons. Nosaltres el vem trobar dues vegades, ja que circula pel poble lliurement.


Des del seu pintoresc port tradicional, parteixen contínuament barquetes que duen a tots els racons de la costa de la illa, així com d’excursions d’un dia a les veïnes illes i a Delos. Nosaltres no vam tenir temps de fer la visita a Delos, tot i que la gent diu que es molt recomanable.

Precisament en aquesta zona, la petita Venècia, lloc ple de bars, ens vam assentar una estoneta per contemplar la posta de sol tot fent un Daikiri de Maduixa.



La posta és espectacular i quan ja començava a ennegrir, cap al Hotel a canviar-nos.

El primer dia vem sopar al restaurant Casa di Giorgio, just darrere de la Catedral Catòlica. El Giorgio, propietari del restaurant, va transformar una vella casa del poble en un excepcional restaurant italià. Excel·lent risotto, pizzes de massa fina i suculent pasta al frutti di mare. Sortint de sopar vem passejar pels laberíntics carrers adoquinats. La gentada que hi ha fa por. Si el que realment busques és festa aquest és el lloc ideal. Nosaltres avui, tornem cap a l’hotel.

Dimecres, 9 d’Agost 2006:
 Nou dia, molta calor. Ens llevem aviat, gran esmorzar al hotel, i sortida cap a alguna altre platja de l’illa. Aquest cop l’escollida va ser la platja de Kalafatis que està al sud-est de l’illa. Com ja he dit abans la carretera és molt caòtica (moltes d’elles sense asfaltar) i la gent va una mica boja. Per la carretera està ple de parades de fruita.



A nosaltres ens agrada la platja; allà ens relaxem. Ens agrada posar-nos morenos, per tant, aprofitem el màxim sempre. Al migdia vam dinar una amanideta al mateix “xiringuito” que hi havia a la platja. A les 16 hores fem un canvi hi anem a la veïna platja d’Elia.


Una banyadeta i canvi; ara anem a Paradise www.paradisemykonos.com i el que ens trobem aquí es increïble!!! La platja plena, musica house, la gent ballant i fent copes!!! I clar, com no, ja ens vam animar. Per tant, al cap d’una estona, marxem cap al hotel. Una dutxeta, descansem una estoneta i ens prepararem per anar a Hora, la capital de Mykonos per sopar i desprès sortir de festa.
A dintre el poble, no es pot entrar amb cap tipus de vehicle, ni cotxe ni moto, per tant t’has de buscar la vida pels voltants; per sort, anant amb moto es molt més fàcil que no pas en cotxe.
Pels carrers, ja amb la foscor del cel i il·luminats pels aparadors de les botigues, constantment et reparteixen propaganda de les discos de l’illa; avui hi ha la full moon party a Cavo Paradiso www.cavoparadiso.gr!!! Aquesta sens dubte, és la millor i més gran discoteca de Mykonos; amb una piscina enorme a dintre i amb uns penya-segats al costat del mar enormes.

Per sopar vam anar a un restaurant que hi ha a la zona de la petita Venècia, el Niko’s Tavern, una institució a l’illa. Aquí s’ofereix peix fresc i marisc a més d’una gran varietat de plats típics tradicionals de la cuina grega i saborosos plats de verdures. Sempre ocupat, amb moltes taules fora de zona on la gent pot veure i ser vist; el xivarri és bastant elevat … però ho compensa l’excel·lent sopar.
Acabat, fem una copeta i anem cap a la discoteca; l’entrada es molt cara; llavors ja vam pagar 35 € per persona!!! Imagina’t ara que deu valdre. La nit passa volant. A les 6 del matí tornem cap al hotel.
Dijous, 10 d’Agost 2006Comencem el dia amb una mica de ressaca!!! Desprès d’esmorzar, cap a la platja; avui Agios Ioannis (sud oest de l’illa). La zona, possiblement, es la menys destacable de totes les que hem vist fins ara. A mitja tarda canviem de platja i anem a la de Panormos, al nord. El dia la veritat es que ens torna a acompanyar molt; els rajos de sol penetren a la nostra pell fent canviar el color.

A la tarda, ja amb el cap més fi, repetim el mateix que els altres dies; canviar-nos i anem cap a Hora; mai ens cansaríem de caminar per el petit poblet; crec que cada dia descobrim nous carrers, nous racons on tirar una altre foto … i de tant en tant encara ens sorprèn una nova església amagada en algun indret. És el poble perfecte.

Els carrers a partir de les 21 hores s’omplen de gom a gom; hi ha de tot, famílies, parelles com nosaltres, gent jove amb ganes de festa …

Avui a sopar anem al www.mamacas.gr. Es un restaurant especialitzat en cuina grega. No és per res del món un restaurant econòmic, però si recomanable per la seva cuina i la seva cèntrica localització. Hi volíem anar ahir, però ens van dir que teníem que fer reserva, per tant ja ho sabeu.

Divendres, 11 d’Agost 2006Avui és ja el darrer dia sencer que tenim, per tant hem d’anar a un lloc diferent; agafem la moto i anem fins a la punta més llunyana de la capital: la platja de Fokos (al nord est). Amb la moto hi ha uns 25 minutets; el camí, part asfaltat i part de sorra. Ja casi arribant ens sorprèn trobar una petita pressa amb aigua.

Al arribar descobrim una platja fantàstica, possiblement la millor de totes i el millor es que pràcticament està desèrtica!!! L’aigua és totalment transparent. El problema, és que a mesura que avança el dia, més gent va arribant fins aquí. Hi ha un petit restaurant, per tant ens va de conya perquè decidim dinar allà mateix www.fokosmykonos.com.

A la tarda, i sense passar per l’hotel, decidim anar al poble; pensem que demà marxem i sap greu ja que es un lloc irrepetible i, per descomptat que vem tenir el millor comiat que pots desitjar; ens vam asseure sobre una amplia tanca blanca que hi havia al costat d’una bella caseta i vam contemplar la posta de sol. Possiblement una de les millors que mai haurem vist. Pràcticament sols, amb vistes al port de Mykonos a la dreta, els molins de vent a l’esquerra i el mar de fons … sense paraules.

El darrer dia vem sopar al KalidonioΣ. Aquest està situat en un carreró molt estret, amb tauletes per dos persones fora del restaurant. La cuina grega és fantàstica, és una cuina mediterrània, amb productes molt frescos i gens carregosos.

Dissabte, 12 d’Agost 2006: Últim dia a Mykonos. Al migdia hem d’agafar un Ferry www.ferries.gr per anar a Santorini. A les 12 h ens recullen al hotel per anar cap al port; per tant no hi ha massa temps. Nosaltres però, aprofitem que hem de tornar la moto per fer una última volteta a l’illa. Tornem a la zona dels molins de vent per fer-nos l’enèsima foto i contemplem una vegada més la badia de Mykonos.

Amb els ulls plens d’imatges i records, tornem a deixar la moto i anem al hotel …

La oblidada piscina és força bonica; hi ha uns llits tumbones a costat de l’ella que encara no els havíem estrenat. Per tant, que millor que fer temps aquí mentre no marxem.

El port és una mica caòtic!!! Sobretot aneu sempre amb antelació ja que no s’enteren massa de com funcionen les coses i és formen unes cues bestials. Finalment, el ferry surt amb una hora de retard. De Mykonos a Santorini triguem 3 hores, fent una petita parada a Naxos. El ferry, és ràpid i còmode.

Sobre les 17 hores arribem a Santorini. La impressió inicial és terrible ja que arribem en el seu port principal de Acinios. Aquest és súper petit i està ple de gent i de tour operadors i davant només hi ha que muntanya. Agafem un autobús que reparteix a la gent pels hotels. Santorini, al nostre entendre, és la joia de les Cyclades.

És absolutament diferent a totes les illes. La seva configuració geològica li dóna aquesta bellesa salvatge i única. La illa pren la seva forma actual a l’enfonsar-se la caldera de l’enorme volcà. La seva capital és el poble de Thira.

La illa té forma de mitja lluna i en la seva part interior, on antigament estava el gran volcà, existeixen altra sèrie d’illes més petites, però molt belles. A l’oest és escarpada i rocosa, destacant el seu gran precipici sobre el mar, mentre que al sud va descendint lentament fins al mar on les platges de sorra fosca enamoren les sensacions del viatger.

Això si, és aconsellable allotjar-se a l’oest, és a dir, proper a la Caldera que encara que no té platja té la màgia del paisatge i el millor ambient de la illa. Allotjar-se a Santorini té per a alguns un al·licient més i és que disposem de nombrosos allotjaments petits, mediterranis, amb encant amb la seva terrassa i vistes sobre la famosa Caldera.

I un d’aquests és el nostre, Caldera Lilium www.lilium-v.gr. La veritat és que teníem una mica de por de pensar com podia ser aquest hotel havent vist el de Mykonos. Però justament va ser tot el contrari. L’hotel és espectacular, amb unes vistes inigualables. Molt recomanable. A més, el preu estava també molt bé. La única cosa és que l’hotel està a 2 km de Thira que amb moto és fan amb 5 minutets.



Nosaltres vem ser els únics a baixar es aquest hotel. Quan vem arribar a l’habitació estàvem exultants del que veiem. No ens ho podíem creure que tinguéssim una habitació amb aquelles vistes. Quin gran moment. Sobre la taula de l’habitació teníem un detall de benvinguda; una ampolla de vi blanc de Santorini. La veritat és que no era massa bo però si que va servir per brindar per aquells dies.


Just desprès, teníem que llogar una moto per moure’ns per la illa www.loizos.gr/fanis. Ja amb la moto tornem al hotel per preparar-nos per la nit.

Thira, la capital, és potser el poble més bell que hem vist mai. Es troba construïda i apuntada sobre l’extrem d’un precipici que mira sobre el buit deixat pel volcà. Aquest buit es coneix com Caldera, ara ocupat pel mar. Té un petit port sota que comunica amb Thira amb un funicular o amb centenars d’esglaons, si es desitja pujar a peu o a lloms dels nombrosos rucs que realitzar aquesta costosa tasca diàriament. Així mateix, des d’aquest port parteixen les barquetes que realitzen les excursions a les illes interiors de Nea Cameni, amb les seves aigües calentes, Palea Cameni i a la bellíssima veïna Thirassia, que sorgeix com una còpia de Santorini però encara més autentica al costat del petit però sorprenent illot de Aspro. Nosaltres no en vam fer cap ja que no disposàvem de masses dies. I de nit, Thira, amb la seva gran il·luminació encara impressiona més.

Consultant la guia vem decidir els restaurants que miraríem abans de triar-ne algun per sopar. El escollit per avui era The Flame of The Volcano. Aquest pintoresc restaurant a poca distància de Firastefani, a uns 100 metres passat el telefèric, és una joia en concorreguda i espectacular gran escena gastronòmica de Thira.

Administrat per una família grega que abasta aparentment 3 generacions que poden presumir de ser l’únic lloc a Thira, on la espectacular vista de la caldera no condueix a la inflació de preus. Tanmateix, és una barreja perfecta dels productes de qualitat a preus normals servits amb la millor hospitalitat que en qualsevol altre lloc. El propietari parla una interminable quantitat d’idiomes, inclús Català. Realment un lloc molt recomanable.

Diumenge, 13 d’Agost 2006: Ens llevem aviat, per aprofitar el màxim el dia. L’esmorzar és al restaurant just al costat de la piscina, amb unes vistes impressionants. Ara si que no és pot estar enlloc millor que aquí en aquest moment. Tot esmorzant decidim quina ruta fem avui; la idea és buscar alguna platgeta per passar el matí i, a la tarda, buscar-ne alguna altre. Anem cap al sud, cap a Kokkini Amos (platja Roja).

La distància entre l’hotel i la platja és d’uns 20 minutets. Allà, deixem la moto, i hem de caminar una estoneta. Al arribar-hi veiem que la platja ja està casi plena. De totes maneres val la pena haver-hi anat ja que aquesta és la platja de sorra roja més espectacular del món. Decidim anar a la platja de Monolithos. Aquesta és una platja de sorra fina totalment artificial. Ens hi quedem fins alhora de dinar.

Al migdia, anem amb moto fins a Thira per buscar algun lloc barat per dinar. Deixem la moto a la plaça central, ja que a partir d’aquí no pots entrar més endins. Al final, i fent cas a la guia,  i anem al Lucky’s Souvlakis. Ens va agradar tant que al dia següent hi vem tornar. Et serveixen un pita a escollir entre carn de porc o pollastre i amb ceba, tomàquet, salsa ztaziki i patates fregides tot barrejat. Aquest lloc és un dels millors que hem tingut a les illes gregues … i el preu va ser inferior a 2 euros! Molt recomanable.

Agafem la moto de nou, anem cap al nord de Thira; just al costat hi ha el poble de Imerovigli; és semblant a Thira però amb cases més modernes i amb un respecte absolut a l’arquitectura tradicional de la illa.



Finalment arribem al poble d’Oia, des d’on es pot gaudir del més bell capvespre. Encara és aviat i el sol apreta molt, per tant anem a la platja Paradise, just al costat de la Nudista Coulumbo a fer uns banys i a prendre una mica més el sol. Quan tornem a Oia, ara ja veiem que tot està més ple. De totes maneres encara tenim temps d’una Heineken abans del capvespre.

Oia és un poble que conserva tota la seva tradició i autenticitat d’ambient tranquil i assossegat, amb les cases més belles d’intensos colors sobre la blanca calç, cúpules, palaus i cases senyorials. És com una mica místic que atreu i embruixa. La gent de la illa, pràcticament tots els seus habitants dia després de dia, es desplacen a aquesta hora màgica fins a allí. Tots expectants, molts en silenci mentre sona potser la música Chill-Out d’alguna cafeteria pròxima. Potser sigui tot a causa de la suggestió o que per fi ha arribat aquest moment que tant desitjàvem quan vam començar a planificar aquest viatge. Però és emocionant sigui com sigui.

Aneu-hi amb temps i assegureu-vos de triar un bon lloc per esperar aquest moment entre els laberíntics carrerons del poble o bé des de la petita fortalesa que es troba en l’extrem. Hi ha varis autobusos de línia regular des de diferents punts de la illa que porten a Oia; nosaltres vem anar-hi amb la moto.


Un consell més, sobretot vigileu amb la carretera, ja que hi ha un gran precipici; a més, escrit a la muntanya que voreja la carretera, hi ha escrit els noms de tots aquells que han perdut la vida per allà … i no son pocs.

Quan ja és negre nit, anem cap a l’hotel a canviar-nos ja que ens mereixem una dutxa desprès de tant de sol. I sobre les 21 hores, moto i cap a Thira de nou. Abans de sopar passegem una mica pel poble. Per sopar busquem un petit restaurant que surt a la guia, anomenat Naoussa. És una mica difícil de trobar ja que està en un primer pis del carrer principal. Però una vegada que ho vam fer, no podíem haver estat més satisfets. 100 % recomanable.

Ens vam decidir per amanida i sortit de peix. El menjar per dos persones amb el vi inclòs, ens va costar 40 euros. Hi havia sardines, llobarro, pop, calamars …

Al sortir de sopar, donem una altre volteta pel poble; les botigues encara estan obertes ja que els horaris son totalment de cara al turista. Les discoteques i bars de copes ja es comencen a emplenar.

Nosaltres marxem ja que el cos no aguanta més. Al arribar a l’habitació del hotel, veiem que al veí poble dePyrgos hi ha un concert i la música se sent segons la direcció del vent.

Dilluns, 14 d’Agost 2006: Un nou dia solejat, amb el mar tranquil i amb petites barquetes que tot just ara surten del port … quin despertar. Ojalà cada dia del món pogués ser com aquest. Quina tranquil·litat que es respira, quina pau…

A Santorini hi ha la fama de que no hi ha bones platges i es totalment mentida. N’hi ha moltes, llargues platges, cales recòndites i totes amb un denominador comú, la bellesa del volcànic, de la sorra negra, d’un aigua blava intensa, platges de sorra vermella com si del mateix planeta Mart es tractés. El que si es molt recomanable es portar un calçat especial, ja que moltes d’elles també tenen roca a dins. Nosaltres avui vem provar la platja dePerissa. Al migdia vem dinar al Lucky’s Souvlakis com ja hem comentat.

I a la tarda vem anar a Kamari. Aquesta zona és més juerguista. Hi ha un bonic i llarg passeig marítim, ple de restaurants i bars i també algunes botigues. La platja és xula, però està bastant plena ja que els hotels estan aquí mateix. L’ambient no és el millor, sens dubte. Aquest lloc contrasta bastant amb el resta de la illa.

Per sopar vem anar a un bar musical on oferien sopar a bon preu. Per desgràcia no recordem el nom però si el lloc. Estava al carrer S. Marinatou, el que uneix Thira del port. Res a comentar.
Dimarts, 15 d’Agost 2006: Avui, per desgràcia, és el nostre darrer dia. L’única cosa bona és que l’avió no surt fins les 18:15 de la tarda, per tant, tenim pràcticament tot el dia. Esmorzem, preparem maleta, la deixem a la recepció, i marxem a Thira. Últimes compres, últimes voltes, últimes fotos …
És més, segurament la última foto que ens vem tirar va ser la millor de totes. És la famosa església Panagia Theoskepasti que hi ha al poble de Imerovigli.



L’aeroport està situat entre Thira i Kamari. Aquest es bastant petit, tot i això, aprofitem per comprar un parell d’ampolles de vinet per poder fer algun sopar grec quan estiguem a casa.


A les 16 h ens recullen a l’hotel i ens hi acosten. El nostre viatge s’ha acabat i aquest escrit es per recordar-lo i per ajudar, si es possible, als futurs viatgers …
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s