Esports d’aventura al Pallars


Sortim de Manresa al migdia, al voltant de les 4 de la tarda. El trajecte fins a Llavorsí és d’una mica menys de tres hores. Hi ha varies rutes per anar-hi; nosaltres passem per Coll de Nargó.

El trajecte és llarg, però tot xerrant es fa més curt del que ens pensem.

Arribem a Llavorsí, i anem directament a l’hotel Riberies www.riberies.com, que ja tenim prèviament reservat. L’hotel és fantàstic, ideal per passar uns dies a la muntanya. Els serveis son molt bons, al igual que les vistes, la piscina … tot. El cotxe, el deixem just al davant de l’hotel.

Aprofitem per anar a donar una volta per Llavorsí, a peu, i quan es va fent fosc, tornem cap a l’hotel. Per sopar, ens quedem allà mateix. El restaurant té molt bona reputació, per tant ens ve molt de gust provar la seva cuina. Realment molt recomanable.

Mentre sopem, li explico a la Cris, quin serà el plàning de demà. Com no, es queda ven sorpresa.

L’endemà al matí, després de prendre un espectacular esmorzar (probablement el millor que ens han donat mai en un hotel), sortim i anem cap a les instal·lacions de Yeti Emotions www.yetiemotions.com.


Un cop allà, ens expliquen quina activitat farem. Avui toca Ràfting, segurament l’esport d’aventura més conegut per tothom. Una barca, un guia preparat, nosaltres i altres persones disposades a passar-s’ho genial durant una bona estona.

Pel que veiem, mentre ens esperem, és que el riu baixa bastant ple, gracies a la bona temporada de neu i pluges que hi ha hagut.

Hi ha varis circuits; el que fem nosaltres és el Banzai, que va de Llavorsí a Rialp (preu: 30 €).

El descens amb la barca és molt distret. El monitor que ens toca està una mica xiflat, ja que a mig descens, ens fa tirar a tots de la barca, i clar, l’aigua, tot i portar el neoprè, està gelada!!!


Finalment arribem a Rialp, lloc on s’acaba l’aventura. Realment és fantàstic disfrutar de la natura fent activitats com la d’avui!!! 


Amb un jeep ens tornem cap a Llavorsí, i d’allà anem a l’hotel a fer-nos una dutxeta.


A la tarda, decidim anar fins a Vielha, que està a una horeta de camí de Llavorsí. Com que tenim temps, i el dia és llarg, volem aprofitar el màxim.


Per anar-hi passem pel port de la Bonaigua. Parem i aprofitem per fer un parell de fotos i respirar un aire súper pur. Quin gran plaer.



Un cop som a Baqueira www.baqueira.es, veiem que està totalment desert. Es estrany, un lloc que encara no fa quinze dies estava ple dels últims esquiadors de la temporada, i que avui no hi hagi ningú. 


Seguim baixant, fins a Vielha. Passem la tarda passejant per aquesta bonica població. Més tard, quan decidim tornar, ens parem a Salardú, on veiem que hi ha una petita fira muntada.


A la nit, per variar una mica, anem a Sort a sopar, i desprès fem una copeta, ja que és dissabte.


El diumenge, no tenim cap activitat programada amb Yeti Emotions, però si per un altre cantó. Anem al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.


Després de fer un altre bon esmorzar, agafem el cotxe i anem cap a Espot. Per arribar-hi, s’ha d’anar per la carretera C-13 fins a la cruïlla de l’embassament de la Torrassa i, des d’allà, per la LV-5004 fins a Espot.


A l’hivern no s’arriba amb cotxe particular fins a l’aparcament de l’entrada del Parc (Prats de Pierró) degut a la neu, en canvi, a les altres estacions si. 


Hi ha l’opció d’agafar el servei de Taxis per pujar fins a Sant Maurici, a l’estany de Ratera o al mateix refugi. Nosaltres agafem aquesta segona opció.


Mentre anem pujant cap a l’estany de Ratera amb els taxis, veiem un munt d’excursionistes que pugen a peu.



Un cop a dalt, ens trobem amb una pista nevada que va al estany de Ratera. L’estany, encara està parcialment gelat. Passat l’estany, arribem a un encreuament de camins i agafem el de l’esquerra. La idea és arribar a un lloc meravellós, el mirador de l’estany. 


Des del mirador, el paisatge que es divisa es increïblement preciós, amb vistes espectaculars que relaxen el cos i l’ànima. Aprofitem per tirar unes quantes fotos. Surten increïbles.



Una vegada hem descansat una estoneta i ens hem omplert els ulls amb les vistes, continuem pels voltants del Pic del Potarró a través d’un frondós sender que ens encaminarà per arribar als peus de l’estany de Sant Maurici.


Durant el descens, passem just pel costat de la cascada Ratera. Seguim la pista, fins que arribem als peus de l’estany. Aquí descansem una estona, i aprofitem per tirar algunes fotos a l’estany i al pic dels enamorats.

Tornem cap al pàrquing, tot resseguint el llac. Un cop allà, agafem de nou el taxi, que ens baixa fins a Espot.


Com que encara és d’hora per anar a l’hotel, decidim anar fins a la Vall de Cardós. Primerament anem fins a Tírvia, i donem una volteta pel poble. Després anem fins a la Ribera de Cardós, i aprofitem per fer una cervesa.


Com que el dia ha estat llarg i dur, necessitem relax, i que millor que passar la tarda gaudint de la fantàstica piscina de l’hotel.


Al vespre, de nou sopem al restaurant, mentre parlem de la darrera activitat que ens espera el dia següent: barranquisme.


El dilluns, després d’esmorzar, fem les maletes i sortim de nou cap a Yeti Emotions. Allà ja ens esperen. Quan arriba l’altre parella, ens expliquen una miqueta quin serà el pla del dia. Tenim una gran sort; només serem dos parelles i un guia!!!!


Farem el barranc de l’infern, un barranc de perfeccionament, amb una durada de descens aproximada de dues hores. Un barranc són camins d’aigua erosionats al llarg del temps degut a la seva força. El preu per fer el barranc és de 40 € per persona.


Agafem els cotxes, i anem fins al barranc. Passem sort i un parell de túnels. El barranc està situat al costat d’una zona de pícnic, coneguda com la Font de la Figuereta.


Un cop allà, veiem que no estem pas sols; hi ha un munt de grups de gent, alguns ja canviats, altres fent la preparació per començar-lo.


Ens canviem i llestos. L’inici es espectacular, ja que em de saltar al riu des d’una distància de 9 metres, i després, nedar cap a l’altre cantó ràpidament, sinó la corrent se’t emporta avall.


Quin cangueli!!! Salta l’altre parella, salta la Cris, salto jo …. buaaaa quins segons, quin salt!!!! La impressió és brutal, tant, que ni notem la baixa temperatura de l’aigua. 


El pitjor tram és ara ja que em de pujar una gran muntanya, tot resseguint un caminet durant uns 20 – 25 minuts. El camí és llarg i dur, i requereix d’una bona forma física. Pel camí, ens trobem a molta gent realment esgotada!!! Lo bo per nosaltres és que al ser un petit grup, anem avançant als altres. Un cop a dalt, girem a l’esquerra, i fem 5 minuts més, fins arribar a l’inici del barranc.


Un cop a l’inici del barranc, ja ens em d’esperar, ja que un altre nombrós grup ja hi era. El nostre guia ens esperona per tal d’anar ràpid, per poder-los passar i anar primers, cosa que faria que disfrutessim molt més el barranc.


També ens comenta que el riu baixa molt bé d’aigua, cosa que es genial. Disfrutarem.


Al barranc hi ha de tot, des de ràppels, salts, caminades dins de l’aigua, …. i et mulles molt. El millor tros és el ràppel que dona lloc al barranc. Es una zona molt fosca, on has de baixar per un forat i on et vas mullant constantment. Espectacular.



Finalment arribem al riu, el creuem i llestos, barranc complert. 


De tornada cap a Manresa, fem una parada a la Poble de Segur, on prenem una cervesa mentre ens expliquem mútuament la gran aventura que acabem de tenir!!!


Això s’haurà de repetir, està clar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s